Antirrhinum
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Antirrhinum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Antirrhinum és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies,[1] encara que tradicionalment havia estat classificada dins de les escrofulariàcies.[2] Són conegudes popularment com a conillets entre altres noms.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes perennes que creixen millor a ple sol o sol parcial. A la natura són especialment rupícoles. La paraula "antirrhinum" deriva del grec anti (αντί), "com," i rhis (ῥίς), "nas", inus (-ινοϛ), "de" o "pertanyent a". Literalment significa "com un nas" segurament referint-se a la càpsula madura.[4] Algunes espècies d'aquest gènere es fan servir com organisme model i estan per tant molt estudiades. També s'usen com plantes ornamentals.
Distribució
[modifica]Són plantes natives de la Península Ibèrica, França, Itàlia, Síria, Líban, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc. Avui dia també es troben presenta a altres països d'Europa, l'Àsia central, el subcontinent indi, Corea, Vietnam, a moltes zones d'Amèrica del Nord i algunes d'Amèrica del Sud.[1]
Taxonomia
[modifica]Classificat recentment dins la família de les plantaginàcies a causa d"estudis moleculars i genètics que han demostrat un major parentiu amb aquesta família,[5] antigament ho fou a la de les escrofulariàcies.
Espècies
[modifica]Aquest gènere compta al voltant d'una desena d'espècies als Països Catalans. Algunes d'elles són considerades subespècies segons el criteri de la Flora dels Països Catalans:[2]
- Antirrhinum barrelieri Boreau
- Antirrhinum controversum Pau
- Antirrhinum latifolium Mill.
- Antirrhinum majus L.
- Antirrhinum molle L.
- Antirrhinum pulverulentum Lázaro Ibiza
- Antirrhinum sempervirens Lapeyr.
- Antirrhinum siculum Mill.
- Antirrhinum valentinum Font Quer
Aquesta obra de referència inclou també els representants dels gèneres Misopates i Asarina dins d'Antirrhinum:
- Antirrhinum asarina L. (=Asarina procumbens Mill.)
- Antirrhinum orontium subsp. calycinum (Lange) Nyman (=Misopates calycinum (Lange) Rothm.)
- Antirrhinum orontiumL. (=Misopates orontium (L.) Raf.)
Al voltant del Mediterrani, en total es poden comptar unes 24 espècies acceptades, depenent de les fonts consultades:.[1][6]
|
|
|
Sinònims
[modifica]Aquest gèneres compta amb quatre sinònims:[1]
- Anthirrinum Moench
- Antrizon Raf.
- Orontium Pers.
- Termontis Raf.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antirrhinum» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, 406. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Antirrhinum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ «Antirrhinum orontium - לוע-ארי קטן». [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑ Singh, Gurcharan. Plant systematics: an integrated approach (en anglès). Science Publishers, 2004, p.490. ISBN 1578083516.
- ↑ Güemes Heras, Jaime. «Antirrhinum» (en castellà). Flora ibèrica. [Consulta: 28 març 2025].
Bibliografia
[modifica]- Oyama, R. K., i Baum, D. A. (2004). Phylogenetic relationships of North American Antirrhinum (Veronicaceae) Arxivat 2010-04-25 a Wayback Machine.. American Journal of Botany 91: 918-925.
- Romo, A., Stubing, G., i Peris, J. B. (1995). A new species of Antirrhinum (Scrophulariaceae) from North Morocco. Annales Botanici Fennici 32: 165-168.
- Thompson, D. M. (1988). Systematics of Antirrhinum (Scrophulariaceae) in the New World. Systematic Botany Monographs 22.
- D. C. Albach, H. M. Meudt and B. Oxelman - Piecing together the "new" Plantaginaceae; American Journal of Botany. 2005;92:297-315.
