Antoni Artigues Bonet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Artigues Bonet
Biografia
Naixement 24 maig 1950
Palma
Mort 6 març 2018 (67 anys)
Palma
Educació Universitat de Barcelona . filologia romànica
Activitat
Ocupació Filòleg, activista cultural i professor
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Artigues Bonet (Palma, 24 de maig de 1950 - Palma, 6 de març de 2018) fou un filòleg i activista cultural de les Illes Balears.[1]

Biografia[modifica]

El 1975 es llicencià en filosofia i lletres (Pedagogia) i el 1979 en filologia fomànica (Catalana) per la Universitat de Barcelona on es doctorà en filologia romànica (catalana) el 1983 sota la direcció d'Antoni Maria Badia i Margarit.[2]

Artigues va ser professor a l'Escola de Magisteri de la Universitat de les Illes Balears des del curs 1977-78 i va ser catedràtic d'escola universitària des de 1986. De 1986 a 1988 va ser subdirector de l'Escola de Magisteri. Fins a la seva mort va ser professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.[3] Artigues tenia una extensa experiència com a mestre, divulgador, activista cultural i militant de la llengua catalana. Fou l’autor de diversos llibres sobre llengua i didàctica lingüística, així com reculls de poesia per a les escoles. També va escriure llibres de text de llengua i literatura per als estudis de primària.[1]

Artigues fou un investigador de les tradicions i les expressions de cultura popular de Mallorca, així com un gran promotor de muntatges poètics i teatrals. El professor Artigues també era xeremier, recuperador de les festes populars, impulsor de l’espectacle i disc Cançons Republicanes, juntament amb Biel Majoral i Bartomeu Mestre.[1] Fou també cofundador de la llibreria Quart Creixent de Palma, ubicada a l'antiga farmàcia de son pare.[2]

El seu compromís amb la llengua, la cultura i la llibertat el va portar a encarar-se a l’aleshores president José Ramón Bauzá a les fires de maig de Ses Salines el 2012. Artigues va recriminar amb contundència els atacs de Bauzá a la llengua catalana.[1]

L'any 2017, va rebre el premi Emili Darder, que forma part dels Premis 31 de Desembre, pel seu projecte acadèmic Magisteri Teatre- Mag de Poesia, que tenia com a objectiu representar els autors més destacats de la literatura catalana o autors universals en versió catalana.[4]

Obres[modifica]

Llibres[modifica]

  • Guia Didàctica de la llengua catalana a l'EGB a Balears (1979), amb Martí March.
  • Xeremiers. Manual de xeremies, flabiol i tamborí (1982).
  • Mecanismes de poder. Escrits de sociolingüística (1985).
  • Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca (1988).
  • Neó 5 (1988).
  • Llumeneret blau (1989).
  • Ecologia lingüística (1998).
  • Llengua als Països Catalans(1999).
  • Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000).
  • Poesia a l'escola. Educació primària(2000).
  • Poesia 1. Educació primària, cicle inicial (2000).
  • Poesia 2. Educació primària, cicle mitjà (2000).
  • Poesia 3. Educació primària, cicle superior (2000).
  • El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l'aprenentatge  (2007).
  • Enganxa't a la poesia (2008).
  • La poesia contemporània (2009).

Discs[modifica]

  • Cançons de festa (1976), de Maria del Mar Bonet (Antoni Artigues sona les xeremies).
  • Cançons republicanes (2005). Amb Gabriel Oliver "Majoral".
  • Ferments. El mapa sensitiu d'una illa (2015), de Miquel Brunet (Antoni Artigues hi participa com a rapsode).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «S’ha mort Antoni Artigues, professor i activista per la cultura, la llengua i la llibertat». Vilaweb, 06-03-2018.
  2. 2,0 2,1 «Fallece Antoni Artigues Bonet, "maestro de maestros" y profesor de Filología Catalana de la UIB» (en castellà). Diario de Mallorca, 06-03-2018.
  3. «Artigues Bonet, Antoni». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 247. ISBN 84-8661702-2. 
  4. «Mor Antoni Artigues». Ara Balears, 06-03-2018.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]