Antoni Defez i Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Defez i Martín
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, activitat literària i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, assagista, escriptor, professor d'universitat, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València
Universitat d'Alacant
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webinfofilosofia.info… Modifica el valor a Wikidata

Antoni Defez i Martín (València, 1958) és un doctor en filosofia, poeta i assagista valencià d'orientació wittgensteiniana.[1] Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València. Ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant, i des de 1994 és professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També ha estat membre directiu de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència.[2]

Obra publicada[modifica]

  • ASSAIG
  • Música i sentit. El cas Wittgenstein. Publicacions de la Universitat de València, 2008.
  • Realisme i nació: un assaig de filosofia impura (Premi Joan Fuster d'assaig). València: Editorial 3 i 4, 2009.
  • Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d'avui (Premi Filosofia i Ciutadania Josep Lluis Blasco). Publicacions de la Universitat de València, 2011.
  • Fronts oberts: quatre estudis sobre Wittgenstein, Russell i Heidegger. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2020.
  • Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l'empirisme clàssic. Publicacions de la Universitat de València, 2020.
  • De la pròpia veu a la veu pròpia (Premi Josep Vicent Marques d'assaig Ciutat de València). València: Edicions del Bullent, 2022.
  • POESIA
  • Pas insomne (Premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi). València: Editorial Brosquil, 2003.
  • Els haikus de Ciutat Vella (Premi de poesia Ciutat de València). Alzira: Editorial Bromera, 2005.
  • La fam del guepard. (Premi de poesia Les Talúries). Lleida: Pagès Editors, 2005.
  • L'arc de la mirada (Premi Benvingut Oliver). Catarroja: Editorial Perifèric, 2007.
  • Incert moviment (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot). Alzira: Editorial Bromera, 2008.
  • Metralla esparsa (Premi Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira). Alzira: Editorial Bromera, 2014.
  • De la propia veu a la veu pròpia (Premi Josep Vicent Marqués. Premis Ciutat de València). Picanya: Edicions del Bullent, 2022.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «Serà el coronavirus l'inici de l'oportunitat de la Xina?». El Temps, 07-05-2020. [Consulta: 11 juny 2020].
  2. «Antoni Defez i Vicenç Llorca, Escriptors al terrat». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 juny 2020].
  3. «‘De la pròpia veu a la veu pròpia’, d'Antoni Defez per Tobies Grimaltos». La Veu dels llibres. [Consulta: 11 juliol 2022].
  4. «‘De la pròpia veu a la veu pròpia’al web de l'editorial». Edicions del Bullent. [Consulta: 11 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]