Antoni Defez i Martín
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1958 ![]() València ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, activitat literària i periodisme d'opinió ![]() |
Ocupació | filòsof, assagista, escriptor, professor d'universitat, periodista d'opinió ![]() |
Ocupador | Universitat de València Universitat d'Alacant Universitat de Girona ![]() |
Premis
| |
Lloc web | infofilosofia.info… ![]() |
Antoni Defez i Martín (València, 1958) és un doctor en filosofia, poeta i assagista valencià d'orientació wittgensteiniana.[1] Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València. Ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant, i des de 1994 és professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També ha estat membre directiu de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència.[2]
Obra publicada[modifica]
- ASSAIG
- Música i sentit. El cas Wittgenstein. Publicacions de la Universitat de València, 2008.
- Realisme i nació: un assaig de filosofia impura (Premi Joan Fuster d'assaig). València: Editorial 3 i 4, 2009.
- Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d'avui (Premi Filosofia i Ciutadania Josep Lluis Blasco). Publicacions de la Universitat de València, 2011.
- Fronts oberts: quatre estudis sobre Wittgenstein, Russell i Heidegger. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2020.
- Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l'empirisme clàssic. Publicacions de la Universitat de València, 2020.
- De la pròpia veu a la veu pròpia (Premi Josep Vicent Marques d'assaig Ciutat de València). València: Edicions del Bullent, 2022.
- POESIA
- Pas insomne (Premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi). València: Editorial Brosquil, 2003.
- Els haikus de Ciutat Vella (Premi de poesia Ciutat de València). Alzira: Editorial Bromera, 2005.
- La fam del guepard. (Premi de poesia Les Talúries). Lleida: Pagès Editors, 2005.
- L'arc de la mirada (Premi Benvingut Oliver). Catarroja: Editorial Perifèric, 2007.
- Incert moviment (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot). Alzira: Editorial Bromera, 2008.
- Metralla esparsa (Premi Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira). Alzira: Editorial Bromera, 2014.
- De la propia veu a la veu pròpia (Premi Josep Vicent Marqués. Premis Ciutat de València). Picanya: Edicions del Bullent, 2022.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ «Serà el coronavirus l'inici de l'oportunitat de la Xina?». El Temps, 07-05-2020. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Antoni Defez i Vicenç Llorca, Escriptors al terrat». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «‘De la pròpia veu a la veu pròpia’, d'Antoni Defez per Tobies Grimaltos». La Veu dels llibres. [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «‘De la pròpia veu a la veu pròpia’al web de l'editorial». Edicions del Bullent. [Consulta: 11 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
Categories:
- Persones vives
- Filòsofs valencians contemporanis
- Filòsofs en català
- Professors de filosofia
- Professors de la Universitat de València
- Professors de la Universitat de Girona
- Assagistes valencians en castellà
- Premis Joan Fuster d'assaig
- Alumnes de la Universitat de València
- Professors de la Universitat d'Alacant
- Filòsofs de València
- Escriptors de València
- Escriptors valencians contemporanis en castellà
- Assagistes espanyols