Antoni Font (lingüista)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Font
Fons Verborum.jpg
Portada del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font (1637) modifica
Biografia
Naixementsegle XVII modifica
la Seu d'Urgell modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióLingüista modifica
Orde religiósCompanyia de Jesús modifica
Obra
Obres destacables

Antoni Font (la Seu d'Urgell, segle XVII) fou un lingüista, jesuïta,[1] professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de la Seu d'Urgell. Se'l coneix en tant que autor del diccionari llatí-català Fons verborum et phrasium (1637), destinat a l'aprenentatge del llatí per part dels joves catalans.[2] El 1637 publicà el referit diccionari Fons verborum et phrasium, que dedicà a Pau Duran, bisbe de la Seu.

Notes[modifica]

  1. En el privilegi d'impressió del diccionari d'Antoni Font, atorgat per l'aleshores Lloctinent de Catalunya Enric III d'Empúries, Duc de Sogorb i Cardona es diu: "Lo Duc de Segorbe i Cardona Lloctin. i Capita General etc. Per la present donam llicencia, facultat i permís al amat de la Real Magestat lo P. Antonio Font Religios de la Compañia de JESUS, que liberament pugui fer imprimir un llibre per ell compost i aprobat per lo ordinari, intitulat "Fons Verborum & Phrasium, &c" ..."
  2. "ad iuuentutem latinitate imbuendam...", es diu en el seu títol extens.

Bibliografia[modifica]

  • Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
  • Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
  • Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
  • Antoni Ferrando i Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.