Antoni Ràfols i Fernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1757  Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 1830 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Antoni Ràfols i Fernández (Vilanova i la Geltrú, 13 d'abril de 1757 - Tarragona, 6 de juliol de 1830)[1] fou un compositor musical català. Estudià música en el Monestir de Montserrat, i després d'haver-se ordenat in sacris aconseguí per oposició la plaça de violí primer de la catedral de Tarragona.[2] Ràfols, a més era un excel·lent pianista i organista, i és conegut principalment pel seu Tratado de la sinfonía (Reus, 1801), en el qual dona encertats consells per al cultiu d'aquest gènere, censurant abusos que en aquell temps s'introduïen en el gènere simfònic.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003, p. 271 [Consulta: 16 gener 2018].
- ↑ Bibliografia Històrica Tarraconense III - page 120
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55.pàg. 974 ISBN 84-239-4555-3
- EZQUERRO ESTEBAN, Antonio; BRUGAROLAS BONET, Oriol (eds.). Ecos tardíos del repertorio internacional y la música instrumental en España : el Tratado de la sinfonía (1801) de Antoni Ràfols. Lleida: Edicions Universitat de Lleida, 2023.