Antoni Tàpies i Barba
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1956 (68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, metge, traductor |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Pare | Antoni Tàpies i Puig |
| Germans | Miquel Tàpies Barba |
Antoni Tàpies i Barba, ii marquès de Tàpies (Barcelona, 1 de gener de 1956), és un metge, poeta i traductor català, fill del pintor Antoni Tàpies i Puig.
Es va iniciar en la poesia visual, amb influència del vanguardisme caligramàtic, publicant Siboc el 1973 a Llibres del Mall. Amb Les danses d'u (1975) va intentar aglutinar diverses experiències culturals en el si de l'escriptura. A Dies d'aigües (1980) es va mostrar més elegíac i evocador de l'experiència personal. Altres obres seves en el terreny de la poesia són La veu del vent (1988), Matèria dels astres (1992) i L'escrivent (1999). El 1992 es va iniciar en la narrativa amb Des de l'ombra. També ha traduït diverses obres de l'alemany al català, com Himnes a la Nit de Novalis (1975) i Novel·la d'infant de Klaus Mann (1981).[1]
El 2012 va heretar el títol de marquès de Tàpies, després de la defunció del seu pare.[2] També és membre del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies, i director d'Edicions T, una editorial especialitzada en edicions d'obra gràfica d'artistes contemporanis i llibres de bibliòfil.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Tàpies i Barba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Títulos Nobiliarios en el Boletín Oficial del Estado, octubre de 2012». [Consulta: 5 octubre 2012].
- ↑ Juan José Navarro Arisa. «Ediciones T se presenta con aguafuertes de gran formato de Antoni Tàpies», 23-11-1988. [Consulta: 5 octubre 2012].