Antoni de Senillosa i Cros
Antoni de Senillosa i Cros (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empordà, 27 de febrer de 1994) fou un polític català. Membre de l'aristocràcia rural, es llicencià en dret i el 1947 esdevingué monàrquic i formà part del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya. El 1950 va organitzar l'Institut d'Estudis Hispànics i el 1962 va assistir al Congrés del Moviment Europeu, conegut popularment com a contuberni de Munic, raó per la qual les autoritats franquistes li van retirar el passaport i fou bandejat onze mesos a Fuerteventura. Més tard fou professor a la facultat de dret i ciències econòmiques i empresarials de al Universitat de Barcelona i assessor del president Josep Tarradellas.
El 1976 va fundar la branca catalana del Partido Popular, que a les eleccions generals espanyoles de 1977 rebutjà formar part d'UCD. Vinculat a José María de Areilza, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat per Barcelona per la Coalició Democràtica. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou candidat per Barcelona del Centro Democrático y Social d'Adolfo Suárez. Del 1985 al 1987 fou director general de relacions culturals del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. El 1994 va morir en un accident de trànsit quan es dirigia a la casa que tenia a Sant Mori, a l'Alt Empordà.