Antonio Guerola y Peyrolón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Guerola y Peyrolón
Biografia
Naixement21 desembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Governador civil de Barcelona
5 febrer 1864 – 14 juliol 1864
← Francisco Sepúlveda RamosFrancisco Sepúlveda Ramos →
Governador civil de la província de Granada
13 novembre 1863 – 5 febrer 1864
Governador civil de la província de Màlaga
14 novembre 1857 – 12 febrer 1863
Governador civil de la província de Zamora
1r agost 1853 – 14 agost 1854 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Antonio Guerola y Peyrolón (València, 21 de desembre de 1817 - 1901) fou un advocat i polític valencià, governador civil de Barcelona durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

El seu pare era militar i el seu avi fou un dels fundadors de la Societat Econòmica d'Amics del País de València.[1] Es llicencià en dret a la Universitat de València alhora que treballava per a la secretaria del governador civil. Va fer carrera dins del govern civil fins que el 1851 fou nomenat secretari del governador civil de Barcelona. Pel gener de 1852 fou nomenat secretari del Govern Civil de Madrid i l'agost del mateix any passà a ser funcionari del Ministeri de la Governació.[2] Així fou governador civil de Huelva (1853), Zamora,[3] Oviedo, Màlaga (1857-1863), Cadis, Sevilla (1863), i Granada. Durant aquests anys fou director del ferrocarril Sevilla-Cadis. Fou governador civil de Barcelona entre febrer i juliol de 1864 en substitució de Francisco Sepúlveda Ramos.

En 1876, a petició del seu amic Antonio Cánovas del Castillo, fou nomenat novament governador civil de Sevilla. Posteriorment fou nomenat director general de Beneficència i Sanitat, després subsecretari i finalment membre del Consell d'Estat.

Obres[modifica]

  • Memoria contra las corridas de toros, sus inconvenientes y perjuicios (1876)
  • Memoria sobre las medidas que convendría adoptar para la desaparición de las corridas de toros (1882)

Referències[modifica]

  1. Eliseu Toscas Santamans i Ferran Ayala Domènech De las relaciones centro-periferia en el Estado liberal. Gobernadores civiles, ayuntamientos y secretarios municipales en la España del Ochocientos
  2. María del Carmen Giménez Muñoz. «El Asilo de Mendicidad de San Fernando, 1846-1900» p.48. Universitat de Sevilla, 2006.
  3. «Llista de governadors civils de Zamora». Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 8 setembre 2015].