Antonio Linage Revilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Linage Revilla
Biografia
Naixement1905 Modifica el valor a Wikidata
Sepúlveda (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióadvocat Modifica el valor a Wikidata

Antonio Linage Revilla (Sepúlveda, 1905 — Madrid, 1939) va ser un advocat i procurador espanyol, «culte, liberal i convençut militant d'Esquerra Republicana».[1][2]

Es va casar el 22 de setembre de 1930 amb la també sepulvedana Petra Conde Sanz.[3] Fill únic d'aquesta unió seria l'historiador Antonio Linage Conde.[2]

A la primavera de 1936 va ocupar la vicepresidència de la Diputació Provincial segoviana.[4] En esclatar la guerra civil espanyola, el matrimoni es trobava a Madrid. Antonio, després de col·laborar en la creació de les milícies segovianas juntament amb els escultors Alberto i Emiliano Barral, es va allistar i va ser destinat en la caserna general de l'exèrcit republicà a Casp, des d'on va realitzar diverses missions amb el rang d'oficial d'Intendència i va contreure la tuberculosi que li portaria a la mort poc abans del final de la contesa.[5] Després de passar per València, va tornar a Madrid per integrar-se en la defensa de Madrid al capdavant de la Secretària General de la Comandància General de Milícies.[1]

Per diverses peripècies del moment històric el bust que li fes Barral el 1934, es va exposar en el Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de París celebrada el 1937.[6]

Finalitzada la guerra civil, i pesar d'estar mort, Linage Revilla va ser jutjat pel Tribunal franquista de responsabilitats polítiques, La sentència va ser el decomís de tots els béns del reu.[a][2]

Notes[modifica]

  1. Com explica el seu fill, el jurista Linage Conde, matisant aquestes anomalies: «En primer lloc, per a aquell tribunal la mort del reu no extingia la responsabilitat penal; i, en segon, el caràcter retroactiu de les penes».

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Linage Conde, Antonio. «Antonio Linage Revilla, Mi amigo y yo (Confidencias) Madrid 1936-1939». [Consulta: de mayo 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Labarga, Fermín. «Conversación en Madrid con Antonio Linage Conde». redalyc.org (Red de Revistas Científicas de América Latina y el Caribe, España y Portugal), 2015. [Consulta: 22 maig 2018].
  3. El Sol, núm. 4081, dimecres 10/9/1930, 4. La Llibertat, núm. 3269, dimecres 10/9/1930, 2
  4. Conte, Augusto. «Vecinos y amigos arropan a Antonio Linage en el homenaje de la villa a su figura y su obra». elnortedecastilla.es, 19-10-2008. [Consulta: 22 maig 2018].
  5. Article publicat en El Socialista (22 de novembre de 1936), i referit per Santamaría (p. 45).
  6. «Presentación de la escultura de Antonio Linage Revilla obra de Emiliano Barral, restaurada por Juan Emilio Cristóbal». Real Asociación Española de Cronistas oficiales. [Consulta: 22 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Santamaría López. Junta de Castilla y León. {{{títol}}} (en castellà). Colección Villalar. ISBN 9788475801872.  Santamaría López. Junta de Castilla y León. {{{títol}}} (en castellà). Colección Villalar. ISBN 9788475801872.  |url= ()