Aqüeducte de Tapioles

Infotaula d'edifici Aqüeducte de Tapioles
Dades
Tipus	Aqüeducte
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Montcada i Reixac (Vallès Occidental)
41° 28′ 06″ N, 2° 09′ 31″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	46419

L'Aqüeducte de Tapioles o Aqüeducte del Vallès II és un monument d'aigua del arquitecte Josep Mas i Vila que formava part de les conduccions que bastien d’aigua a Barcelona a cavall dels segles XIX i XX.

Ubicat al vessant oriental de Collserola al terme municipal de Montcada i Reixac, transportava aigua des del àrea del torrent de Tapioles. Construït a la segona meitat del segle XIX va estar operatiu fins a mitjans del segle XX, quan el sistema va quedar obsolet.

Descripció

Es tracte d'un aqüeducte salvant el torrent del Cargol amb tres arcs adovellats de mig punt d’alçada variable que suporta una canalització d’aigua a la part superior, tapada amb volta de maó. Està catalogat com part dels edificis de captació i proveïment d’aigua a la ciutat de Barcelona, bastits entre el segle XVIII i XIX.

L'aqüeducte està amagat entre l'arbreda i la vegetació. S'hi accedeix des del carrer al Cementiri de Collserola. Es troba a cavall del Tanatori de Collserola i de l'autopista C-58.

Història

L'obra fou impulsada per Andreu Mari, un empresari amb drets d'aigua a les rieres de Ripoll i Caldes i finançat pel banquer Manel Girona. Es creà l'anomenada “Empresa de Aguas del Bajo Vallés”, que s'encarregava del subministrament d'aigua entre els anys 1861 i 1881.

Durant el segle XX, l'aqüeducte depenia de la Societat General d'Aigües de Barcelona, que explotà el canal fins a mitjans dels anys 50.