Aquí els aiguamolls estan quiets

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAquí els aiguamolls estan quiets
А зори здесь тихие
Fitxa
Direcció Stanislav Rostotsky Tradueix
Protagonistes
Guió Stanislav Rostotsky Tradueix i Boris Vasilyev Tradueix
Música Kiril Moltxànov
Fotografia Vyacheslav Shumskiy Tradueix
Productora Gorky Film Studio Tradueix
Qualitat
País d'origen Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Estrena 1972
Durada 188 min
Idioma original rus
Rodatge Carèlia
Color en color i en blanc i negre
Descripció
Basat en The Dawns Here Are Quiet Tradueix
Gènere cinema bèl·lic
Lloc de la narració Carèlia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0068161 Filmaffinity: 879758 Allocine: 200996 Rottentomatoes: m/770673412 Allmovie: v155443
Modifica les dades a Wikidata

Aquí els aiguamolls estan calmats, en rus: А зори здесь тихие, A sori sdes titxie) és un drama bèl·lic del 1972 dirigit per Stanislav Rostotski. La pel·lícula va competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa a la gala del 1973, però no va guanyar.

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, una tropa femenina de soldats és assignada al sergent Vaskov, que té per missió defensar la posició d'una unitat d'artilleria antiaèrea ubicada a la regió de Carèlia, molt allunyada del front de batalla.

Propiciada per la tranquil·la atmosfera que regeix el post militar, entre el superior i les seves soldats neix una distesa i amistosa relació molt allunyada del to sever i rígid propi d'una unitat militar. Aquest calmat clima es veu però enterbolit per un atac aeri en el qual la inexperta unitat femenina aconsegueix abatre un avió enemic. Això no obstant, la presència alemanya no ha fet més que començar tal com ben aviat confirma la descoberta de dos paracaigudistes a un bosc proper.

El sergent Vaskov elegeix a cinc soldats i l'esquadró marxa fent drecera pels espessos aiguamolls per tal d'avançar-se a l'enemic. Això no obstant, quan sorprenen als alemanys s'adonen que no són només dos sinó tota una patrulla formada per setze soldats armats fins a les dents. La desbordada tropa de Vaskov intenta despistar l'enemic mentre una soldat és enviada al campament per tal de buscar reforços. Això no obstant, aquests reforços no arribaran mai perquè la inexperta soldat mor ofegada mentre intentava creuar els aiguamolls. La feble unitat de Vaskov es veu així exposada a una desigual lluita en la qual les inocents soldats van perdent la vida una rere l'altra. Només Vaskov aconseguirà sobreviure a l'èpica i heroica gesta en la qual el sergent aconsegueix desarticular la superior unitat alemanya de paracaigudistes.

Passada una vintena d'anys, Vaskov retorna a l'escena dels fets acompanyat del fill adoptat d'una de les soldats. Una placa commemorativa s'encarregarà d'immortalitzar la memòria de les valentes combatents.

Repartiment[modifica]

  • Andrei Martynow: Sargent Vaskov
  • Olga Ostroumowa: Shenja Komelkowa
  • Irina Schewtschuk: Rita Osjanina
  • Irina Dolganowa: Sonja Gurwitsch
  • Jelena Drapeko: Lisa Britschkina
  • Jekaterina Markowa: Galina Tschetwertak
  • Ljudmila Saizewa: Sots-sergent Kurjanowa
  • Alla Meschtscherjakowa: Marja

Premis i nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]