Vés al contingut

Arc de la Victòria

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Arc de la Victòria
Vista nocturna
Vista hivernal
Imatge
Nom en la llengua original(es) Arco de la Victoria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusArc de triomf i monòlit Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteModesto López Otero
Pascual Bravo Sanfeliú Modifica el valor a Wikidata
ArtistaMoisés Huerta y Ayuso;
Josep Pasqual Ortells López;
Julián Lozano Serrano
Construcció1942 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMoncloa-Aravaca (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda de la Memòria Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 26′ 09″ N, 3° 43′ 13″ O / 40.435913°N,3.720193°O / 40.435913; -3.720193
Catàleg400407 (Monuments de la ciutat de Madrid, , ) Modifica el valor a Wikidata

L'Arc de la Victòria (popularment també conegut com a Porta de Moncloa) és un arc de triomf localitzat a Madrid construït entre el període que va des de l'any 1950 a 1956. Es construeix per indicació inicial de la Comissió Permanent de la Junta de la Ciutat Universitària.[1] Situat sobre terrenys que van ser front de batalla durant la Guerra Civil Espanyola, es tracta de una obra commemorativa de la victòria del bàndol franquista en el conflicte.[2][3] L'arc està situat en una de les entrades principals de Madrid (de la carretera de La Corunya), al centre de la denominada Avinguda de la Memòria del districte de Moncloa-Aravaca. L'arc posseeix una altura total de 49 metres. És obra dels arquitectes Modest López Otero i Pascual Bravo Sanfeliú, i els ornaments que ho envolten dels escultors Moisés d'Horta (frisos alegóricos), Ramón Arregui (Cuadriga de Minerva) i José Ortells. L'arc posseeix unes inscripcions llatines que recorden la victòria així com la construcció de la nova Ciutat Universitària després del conflicte armat que la va destruir.[4]

Referències[modifica]

  1. Acta del 26 de febrero de 1942 de la Comisión Permaenente de la Junta de la Ciudad Universitaria
  2. Oleaga, Marisa González de «Democracia y museo. Diferencia y conflicto en los relatos del Museo de América en Madrid» (en castellà). Historia y Política, 0, 35, 2016, pàg. 123–144. DOI: 10.18042/hp.35.06. ISSN: 1989-063X.
  3. Bonet Correa, Antonio; Gabriel Ureña. Ediciones Cátedra. Arte del franquismo. primera. Madrid: Volumen 13 de Cuadernos de arte, 1981, p. 92. ISBN 8437602874. 
  4. Castro Berrojo, Luis. Los Libros de la Catarata. Héroes y caídos: políticas de la memoria en la España contemporánea. primera. Madrid: Catarata, 2008, p. 148. ISBN 978-84-8319-347-1.