Ardabur
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IV  | ||
| Mort | segle V | ||
| Senador romà | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial, polític | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Activitat | (Floruit: segle V ) | ||
| Carrera militar | |||
| Grau militar | general | ||
| Família | |||
| Fills | Àspar | ||
_03.JPG)
Ardabur (en grec antic: Αρδαβούρ) va ser magister militum de l'Exèrcit romà d'Orient durant l'Imperi de Teodosi II, a la dècada de l'any 420. Era de l'ètnia dels alans. Va ser nomenat cònsol l'any 427, juntament amb Hieri.[1]
Durant la guerra romano-sassànida dels anys 421 i 422, va assolar Arzanene i va assetjar Nísibis. Acabada la confrontació, Ardabur va ser ascendit al rang de magister militum praesentalis, l'oficial que dirigia totes les forces militars.
L'any 424, Ardabur i el seu fill Àspar van ser enviats a una campanya a Itàlia per Teodosi II per ajudar a Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia contra l'usurpador Joan el Secretari. Àspar va conduir la cavalleria cap a Aquilea i Ardabur es va embarcar amb la infanteria per assetjar Ravenna. Una forta tempesta va fer naufragar la seva nau i fou capturat per l'usurpador. Aquest volen aprofitar la captura del general per fer la pau amb Teodosi, va tractar amb molta delicadesa a Ardabur. El qual, aprofitant la llibertat de moviments que se li va concedir va aprofitar per convèncer als principals oficials de Joan de canviar de bàndol. Va avisar a Àspar i un cop aquest es va presentar a Ravenna, va capturar l'usurpador i el va portar a Aquilea en presència de Valentinià III i Gal·la Placídia.
El futur emperador Marcià (450-457) va servir com a domèstic sota el seu càrrec.
No s'ha de confondre aquest Ardabur amb el seu net del mateix nom, que va ser cònsol vint anys més tard.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Nicholson, Oliver (ed.). The Oxford dictionary of Late Antiquity. Oxford: Oxford University Press, 2018, p. 122. ISBN 9780198662778.
- ↑ Nicholson, Oliver (ed.). The Oxford dictionary of Late Antiquity. Oxford: Oxford University Press, 2018, p. 166. ISBN 9780198662778.