Arend Heyting

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArend Heyting
Arend Heyting (1967).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 maig 1898 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Lugano (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Amsterdam (1916–1922) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaIntuitionistische axiomatiek der projectieve meetkunde  (1925 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLuitzen Egbertus Jan Brouwer Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Amsterdam (1965–1968)
Universitat d'Amsterdam (1965–1968)
Universitat d'Amsterdam (1948–1965)
Universitat d'Amsterdam (1937–1948)
Liceu Stedelijk (1922–1936) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGerrit Mannoury Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAnne Troelstra, Dirk van Dalen, Christopher Gibson, Bob van Rootselaar, Jan Mooij, Johannes Berghuys, Jacobus Dijkman, Gerard Decnop i Ashvini Kumar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohanne Friederieke Nijenhuis (1929-1960)
Joséphine Frederique van Anrooy (1961-1980)
ParesJohannes Heyting i Clarissa Kok

Arend Heyting (Amsterdam, 9 de maig de 1898 Lugano, 9 de juliol de 1980) va ser un matemàtic neerlandès.

Vida i Obra[modifica]

Heyting, fill d'un professor de secundària, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Amsterdam on va tenor com mestres Brouwer i Mannoury. Es va graduar el 1922 i el curs següent ja era professor de l'institut de secundària d'Enschede,[1] mentre continuava treballant en la seva tesi doctoral, un encàrrec de Brouwer[2] d'establir els axiomes intuicionistes de la geometria projectiva.[3] Va obtenir el doctorat el 1925.[4]

La docència a l'ensenyament secundari va començar a ser per a ell una experiència decebedora i, finalment, el 1936 va ser nomenat professor de la universitat d'Amsterdam, en la qual va romandre fins la seva jubilació el 1968.[5] El 1975 va patir un atac de cor que va provocar un deteriorament progressiu de la seva salut fins que va morir el 1980.

L'obra de Heyting està gairebé centrada només en l'intuïcionisme i la filosofia de les matemàtiques des d'un punt de vista intuicionista.[6] El 1930 va publicar els seus tres articles més importants sobre les regles formals de la lògica i la matemàtica intuicionistes[7] i també va presentar la seva visió dels fonaments de les matemàtiques a la conferència d'epistemologia de les ciències exactes de Königsberg.[8] En escrits posteriors i en correspondència amb el matemàtic rus Andrei Kolmogórov va desenvolupar el que es coneix com la interpretació (o semàntica) de Brouwer-Heyting-Kolmogórov de la lògica i la demostració.[9][10] L'any 1956 va publicar el seu llibre més influent: Intuitionism: An Introduction.[11] La seva obra es composa d'una seixantena d'articles científics i tres monografies.[12] El 1975 també va editar el primer volum de les obres escollides de Brouwer, que agrupen els seus treballs sobre fonaments i filosofia de les matemàtiques.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arend Heyting» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Troelstra, A.S. «Heyting, Arend». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 febrer 2021]. (anglès)
  • Troelstra, A.S. «Heijting, Arend (1898-1980)». Huygens ING - KNAU, 2013. [Consulta: 5 febrer 2021]. (neerlandès)
  • «Arend Heyting Stichting». Koninklijke Nederlandse Akademie der Wetenschappen. [Consulta: 4 febrer 2021]. (neerlandès)
  • «Over Heyting». Universiteit van Amsterdam. [Consulta: 4 febrer 2021]. (neerlandès)