Aristió de Paros
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI aC  Paros (Grècia) |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Aristió de Paros fou un escultor grec del segle vi abans de la nostra era. Les obres que se li atribueixen daten d'entre el 540 al 525 ae.[1]
Biografia[modifica]
Procedia de l'illa de Paros.[1] Treballà entre el 550 i el 520 ae. Se'l coneix per signatures de pedestals d'estàtues.[1] El seu estil i la seua relació amb l'escultura de Paros del segle vi ae ha estat objecte de polèmica.[2]
Obres[modifica]
Aristió no està documentat pas pels escriptors antics, però s'han trobat algunes signatures seues en monuments funeraris, totes a l'Àtica: per això és el primer escultor grec arcaic conegut pel seu nom. El 1839 i 1858 es van trobar a l'Àgora d'Atenes tres fragments d'una base del monument funerari d'Antíloc, amb la seua signatura, la inscripció de la qual és semblant a la de la Kore de Frasiclea.[3][4][5][6] Per la forma del buit de la part superior del monument d'Antíloc, sembla que la base degué sostenir una columna que al seu torn estava rematada per una esfinx o un kuros. La troballa s'ha datat del 540-530 ae. Es conserva al Museu Epigràfic d'Atenes amb el núm. inv. 10647-8. Una altra base d'estàtua del Ceràmic era dedicada a un difunt anomenat Xenòfant.[7]
Segons alguns erudits, l'estela de la tomba de l'hoplita Aristió, creada per l'escultor Arístocles, es trobava damunt la tomba d'Aristió de Paros.[8] Fa 2,40 m d'alçada. L'escultor va aconseguir plasmar la silueta del guerrer amb un gran mestratge. S'ha datat de l'any 510 abans de la nostra era. Aquesta estela és un dels exemplars més tardans de l'escultura arcaica atenesa.[9][10]
Recepció[modifica]
Respecte a la Kore de Frasiclea, l'opinió més estesa és que hauria d'il·lustrar la forta influència de l'entorn artístic forà en l'obra d'Aristió. L'arqueòloga Brunilde Sismondo Ridgway sosté que Aristió també va crear els frisos de l'est i nord del Tesaurus dels Sifnis de Delfos.[11] Elena Walter-Karydi rebutja una equiparació amb aquest escultor anomenat Mestre B, per raons estilístiques.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lesley Adkins & Roy A. Adkins. Starověké Řecko. Praha: Slovart, 2011, p. 398. ISBN 978-80-7391-580-3.
- ↑ Prost, Francis «Parian Traditions in Delos: Sculptures from Paros in the Sanctuary of Apollo before and after Skopas» (en anglés). ABSTRACTS VOLUME OF THE THIRD INTERNATIONAL CONFERENCEON THE ARCHAEOLOGY OF PAROS AND THE CYCLADES. The Institute for Archaeology of Paros and the Cyclades, 2010-06 [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «The funeral monument of Antilochos» (en anglés). [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ Inscriptiones Graecae (IG) I³ 1208 = I² 972: Ἀριστίον / μ’ ἐπόεσεν. Consultado el 22 de marzo de 2024.
- ↑ Pfohl, Gerhard. Greek Poems on Stones (en anglés). I, 1967, p. 12.
- ↑ IG I³ 1261.
- ↑ «IG I³ 1211 - PHI Greek Inscriptions». [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ Walter-Karydi, Elena «Aristion». Künstlerlexikon der Antike. Nikol [Hamburg], 2007, pàg. 84-85.
- ↑ José Pijoan. Dejiny umenia 2 (en eslovac). Bratislava: Tatran, 1982, p. 73.
- ↑ Richter, Gisela M. A.. El arte griego. Una revisión de las artes visuales de la antigua Grecia (en espanyol). 2a. Barcelona: Ediciones Destino, 1984, p. 87. ISBN 84-233-1018-3.
- ↑ Brunilde Sismondo Ridgway. The archaic style in Greek sculpture (en anglès), 1993, p. 270.
- ↑ Walter-Karydi, Elena «Aristion». Künstlerlexikon der Antike. Nikol [Hamburg], 2007, pàg. 84.