Arjau
L'arjau, orjal, govern o canya del timó és una barra de ferro o de fusta que permet maniobrar el timó d'un vaixell.[1] Serveix per a controlar el rumb del vaixell fixat directament en sentit longitudinal al llarg de la part superior del timó. En els vaixells o velers de grans dimensions s'utilitza la roda de timó.[2]
Descripció
[modifica]Els timoners dels vaixells antics utilitzaven un o dos rems per controlar el rumb del vaixell, més tard en arribar el timó de codast, es va fer ús d'una vara de fusta o de metall connectada directament a la part superior de la pala del timó: l'arjau o govern ("tiller" en anglès: "clavus" en llatí)
Quan s'empeny la canya del timó a babord fa virar el vaixell cap a estribord, i viceversa. Per tant, el moviment de la canya és sempre en el sentit contrari al costat cap on es vol virar, i això és degut al fet que en ser l'arjau la prolongació de la part superior del timó, la pala del timó es decanta cap el costat oposat a la canya, frenant el vaixell en aquest costat i el fregament amb l'aigua fa que el vaixell viri cap el costat on es troba la pala del timó.[3]
A la veu del timoner, "virar de bord" cal moure la canya del timó cap el costat oposat al que s'ha cridat, sense brusquedat però amb fermesa.
Així doncs, per a controlar el rumb del vaixell es fa de la següent forma:
- Canya a la via: el vaixell segueix el mateix rumb
- Canya a babord: el vaixell vira a estribord
- Canya a estribord: el vaixell vira a babord
Documents
[modifica]Comentari sobre el timó i el timoner d’una navis oneraria romana (150 dC)
[modifica]En la descripcció del vaixell Isis (vaixell) es parla del timó i l'arjau.
| « | ...Hi ha un exèrcit de mariners. I diuen que ha portat tant blat com per a alimentar tota l'Àtica durant un any. I, malgrat això, un homenet vell i mig calb la governa fàcilment amb un petit mànec de fusta que mou el timó. Me’l varen presentar i crec que es deia Heró. | » |
| — Lucian (of Samosata.). The Works of Lucian: From the Greek. T. Cadell, 1780, p. 414–.</ref> | ||
Càstig a un timoner (1354)
[modifica]| « | Pero si lo Cómit ha manat al Timoner lo contrari , e u proba, en pena pach lo Timoner: è si pagar nou pot, ne ha de qué; segue mig dia en terra en una bota alt, davant la popa de la Galéa que ferida haurá, en gonella, descalç, ab un govern en les mans axi com si servaba, per tal que tots veien que ell ha feta errada en lo servar, è que s'y guarden mils. | » |
| — Ordinacions sobre lo fet de la mar | ||
Timoner en una galera de pelegrins a Terra Santa
[modifica]- 1483. Felix Faber
| « | Puppis alia galèae extremitas posterior, non est acuta contra mare sicut prora, nec habet rostrum sed est lata ab alto deorsum in aquam recurva et multo altior quam prora, habens aedificium altum quod nominant castellum: dependetque ab ea inmari temo sive gubernaculum, supra quod in cancellato tabernaculo residet gubernator clavum manu tenens. | » |
| — Fratris Felicis Fabri Evagatorium in Terræ Sanctæ, Arabiæ et Egypti peregrinationem.[4] | ||
| « | From it there hangs down into the sea the rudder, or rudder-post, above which, in a latticed chamber, is the steersman, hold ing the tiller in his hands. | » |
| — [5] | ||
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Aragón (Reino). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de MCCLIV: van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey... (en castellà). en la Imprenta Real, 1787, p. 90.
- ↑ Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 34–. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ «Associaçao Nacional de Cruzeiros» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2011-08-11. [Consulta: agost 2011].
- ↑ Closener. Strassburgische Chronik (en alemany). Literarischer Verein, 1843, p. 119.
- ↑ The Library of the Palestine Pilgrims' Text Society, 1896. ISBN 978-0-404-04890-7.