Armanyac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la regió d'Armanyac. Vegeu-ne altres significats a «Armanyac (beguda)».
Bandera del comtat d'Armanyac

L'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.

Orografia i economia[modifica | modifica el codi]

Centrat a la vall del Baïse, és un país d'ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d'argiles terciàries als costers, al voltant de les viles d'Eusa i Aush. Hi són força importants els plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent, l'armanyac. Els cereals, blat i moresc, i l'aviram completen els recursos econòmics més importants.

Mapa d'Armanyac dins Occitània

Hom hi pot distingir:

  • l'Alt Armanyac o Armanyac blanc (Aush), amb sòl calcari, més dedicat al moresc que no pas al vi.
  • el Baix Armanyac o Armanyac negre, correspon a les valls de la Douze i del Midou, que aplega:
  • el Fesençac (Vic en Fesençac).

També s'hi pot assimilar :

L'Armanyac és limitat per :

Història[modifica | modifica el codi]

El comtat d'Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I d'Armanyac “El Borni”. Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesençac (el qual en fou separat de nou el 1285). Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats de Lomanha, d'Autvilar i de Comenges, i el Charolais (del 1327 al 1390).

Les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya del 1389 i 1390 amb la intenció de prendre el Rosselló, doncs reclamava la Corona de Mallorca, atacant Besalú i prenent el castell de Rasigueres (ocupat els anys 1389 i 1390) i que el governador de Rosselló Gilabert de Cruïlles intentà en va d'ocupar a l'agost del 1390, per ser finalment derrotat a la Batalla de Navata el 1390.

Joan IV (mort el 1450) disputà Comenges a Carles IV de França, però fou vençut (1444) i hagué de renunciar a tots els seus drets.

Després de la mort de Joan V (1473), el rei Lluís XI de França declarà el comtat incorporat a la corona (1481), però Carles VIII de França el restituí a Carles I, germà del darrer comte. Passà després al duc Carles IV d'Alençon (mort el 1525) i al rei de Navarra Enric II d'Albret (mort el 1555), ambdós consorts de Margarida de Valois-Angulema, a la seva filla Joana III d'Albret, reina de Navarra (morta el 1572) i, finalment, al fill d'aquesta, el rei Enric III de Navarra i IV de França, que incorporà el comtat a la corona el 1607. Lluís XIII de França el tornà a donar (1645) a Enric de Lorena-Guisa, comte d'Harcourt (mort el 1666), la posteritat del qual l'ostentà fins a la Revolució Francesa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Coord.: 43° 54′ 13″ N, 0° 09′ 08″ O / 43.9036°N,0.152222°O / 43.9036; -0.152222