Arnaldo da Brescia

De Viquipèdia
Infotaula de personaArnaldo da Brescia
Campo Marzio - busti del Pincio - Arnaldo da Brescia 1000464.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1100 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1155 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPere Abelard Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia.

Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots.[1]

Les seves revolucionàries idees van provocar que el papa Innocenci II el desterrés d'Itàlia el 1139. S'estableix a París juntament amb el seu mestre Abelard i amb ell polemitza contra Bernat de Claravall sobre la Santíssima Trinitat. Les seves opinions, considerades herètiques, provoquen la condemna de mestre i deixeble al Concili de Sens (1140) i la seva expulsió de terres franceses.[2]

Arnaldo es refugia a Alemanya fins que el 1143 es retracta de les seves idees i, mitjançant el suport del cardenal diaca Guido, aconsegueix el seu reingrés a l'Església en ser perdonat pel papa Eugeni III.

El 1145 torna a Roma, que des de 1143 s'havia convertit en una república comunal lliure de l'autoritat papal,[3] i regida per un senat i per Giordano Pierleone com a patrici. Arnaldo s'uneix immediatament al moviment comunal convertint-se en el director espiritual del mateix, fet que comporta que el 1148 sigui novament excomunicat pel papa Eugeni, tot i el recolzament de la república romana.

La situació canvia el 1155, quan el papa Adrià IV llança un interdicte contra Roma davant l'assassinat d'un dels seus cardenals, és a dir, prohibeix la celebració dels sants oficis, l'administració dels sagraments i la sepultura eclesiàstica, refusant reconèixer al Senat i exigint el desterrament d'Arnaldo per concedir el perdó.[4] Arnaldo es veu obligat a abandonar Roma, i en la seva fugida és fet presoner per Frederic I Barba-roja, qui, a canvi de la promesa papal de la seva coronació imperial pel Tractat de Constança, el lliura a la cúria romana, sent jutjat i condemnat a mort.[5]

Va morir penjat, les seves restes van ser cremades a la foguera i les seves cendres llançades al riu Tíber perquè els seus partidaris no utilitzessin la seva tomba com a lloc de peregrinació.

Va crear el corrent anomenat Arnaldisme.

Referències[modifica]

  1. «Arnaldo da Brescia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2019].
  2. «Arnoldo de Brescia - Enciclopedia Católica». [Consulta: 17 gener 2019].
  3. «Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma» (en italià). La Repubblica, 21-10-2010. [Consulta: 10 octubre 2021].
  4. «Biografia de Arnaldo de Brescia» (en castellà). Biografías y Vidas. La Enciclopedia Biográfica Online. [Consulta: 17 gener 2019].
  5. «ARNALDO de Brescia | PUZZLE DE LA HISTORIA» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 gener 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnaldo da Brescia