Arnaldur Indriðason

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaArnaldur Indriðason
Arnaldur Indriðason
Indriðason a la Helsinki Book Fair, Finlàndia, 2004
Dades biogràfiques
Naixement 28 de gener de 1961
Reykjavik, Islàndia Islàndia Islàndia
Alma mater University of Iceland
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Període en actiu 1997- actualitat
Gènere Novel·la negra
Llengua islandès
Premis i reconeixements

IMDB: nm2266689
Modifica dades a Wikidata

Arnaldur Indriðason (Reykjavik, 28 de gener de 1961) és un escriptor islandès, fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en història, és periodista, crític de cinema i autor de novel·la negra.[1] Viu amb la seva dona i els seus tres fills a Reykjavik. És l'autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de set milions d'exemplars venuts en tot el món, a data d'octubre de 2011.

L'any 1997 va crear per a les seves novel·les policíaques el personatge de l'inspector islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionat pel passat i l'ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d'un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una filla drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan ella no pot sentir-lo, i un fill que es diu Sindri Snaer. La investigació criminal sol ser un pretext per a resoldre un enigma del passat, i en aquesta el lirisme compleix un paper important. Els autors que l'han influït més són dos escriptors suecs dels anys seixanta, Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que escrivien les aventures de l'inspector Martin Beck.

L'any 2013 va obtenir el Premi RBA de Novel·la Negra per la seva obra Skuggasund (Passatge d'ombres).

Afirma que una bona novel·la policíaca explica un país... i a ell no li agrada embellir res,[2] que mai no ens alliberem del passat i que el sentiment de culpa és una força molt poderosa, erosiona com poques coses en la vida.[3]

S'ha traduït al català la seva obra La dona de verd (Grafarþögn en islandès), La veu (Röddin), L'home del llac (Kleifarvatn), Hivern àrtic (Vetrarborgin) i Passatge de les ombres (Skuggasund), tots aquests publicats en la col·lecció La negra d'Edicions de la Magrana.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les obres que apareixen en negreta han estat publicades en català.

Sèrie del detectiu Erlendur[modifica | modifica el codi]

  1. Synir duftsins (1997)
  2. Dauðarósir (1998)
  3. Mýrin (2000)
  4. La dona de verd (Grafarþögn, 2001), La Magrana.
  5. La veu (Röddin, 2002), La Magrana.
  6. L'home del llac (Kleifarvatn, 2004), La Magrana.
  7. Hivern àrtic (Vetrarborgin, 2005), La Magrana.
  8. Harðskafi (2007)
  9. Myrká (2008),
  10. Svörtuloft (2009)
  11. Furðustrandir (2010)
  12. Einvígið (2011)
  13. Reykjavíkurnætur (2012)

Altres novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Napóleonsskjölin (1999)
  • Bettý (2003)
  • Konungsbók (2006)
  • Passatge de les ombres (Skuggasund, 2013), La Magrana, (Premi RBA de Novela Negra)

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Leyndardómar Reykjavíkur (2000, un capítol)
  • Reykjavík-Rotterdam (guió, coautor) (2008)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referènciess[modifica | modifica el codi]

  1. «Arnaldur Indridason, el nuevo nombre del boom de los autores policíacos escandinavos» (en espanyol). La Vanguardia. Xavi Ayén, 09-03-2009. [Consulta: 25 agost 2017].
  2. «Sangre, melancolía y nieve» (en espanyol). El País. Elsa Fernández-Santos, 07-03-2009. [Consulta: 25 agost 2017].
  3. «"Nunca nos libramos del pasado"» (en espanyol). El País. Carles Geli, 11-10-2011. [Consulta: 25 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]