Arnau Pons Roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArnau Pons Roig
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Felanitx (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaLa Floresta, (Sant Cugat del Vallès)
Activitat
Ocupaciópoeta, assagista, traductor, editor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Arnau Pons Roig (Felanitx, 1965) és poeta, traductor, assagista i editor de poesia.[1][2] Conrea la poesia en llengua catalana i la traducció al català de poetes alemanys, italians, francesos i portuguesos.[1] També tradueix de l'hebreu.

La seva poesia s'ha inspirat força en Andreu Vidal, poeta de qui n'és el continuador natural i de qui n'ha seguit el mestratge.

És especialista en la poesia de Paul Celan,[2] de qui ha traduït diverses obres i sobre qui ha escrit assajos i treballs de crítica literària.[1] L'any 2015 li va ser concedit el Premio Nacional a la Mejor Traducción espanyol per la seva traducció de Cristall d'alè, de Celan.[3]

En l'àmbit de l'anàlisi crítica i filològica, ha col·laborat amb Jean Bollack, de qui ha traduït algunes obres al castellà, i amb el Centre de Recerca Filològica (Centre de recherche philologique) de Lilla (França), fundat per aquell, dins el corrent de l'hermenèutica crítica.[4]

El 2006 impulsà la protesta contra la judeofòbia «de saló» arran d'un llibre d'Abel Cutillas, cosa que generaria una llarga polèmica,[5] de què ha derivat una denúncia més genèrica contra la criptojudeofòbia existent en la societat catalana, com en el llibre col·lectiu Escriure després (2012), dirigit pel mateix Arnau Pons.[6]

El 2007, per encàrrec institucional de l'Institut Ramon Llull, fou curador, juntament amb Simona Skrabec, de Carrers de frontera, publicació editada amb motiu de la participació de Catalunya a la Fira de Frankfurt.[7]

El 2020 fou convidat al prestigiós cicle 'Dilluns de poesia', celebrat al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.[8]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

[9]

  • Llum de ganivet. (Eumo, 2012)
  • Desertar. (Lleonard Muntaner, 2010)
  • A desclòs. (Negranit-Associació Noesis de Catalunya, 1996)
  • Intromissió. (Empúries, 1991)

Assaig[modifica]

[9]

  • La traducció, la vida (Catarroja: Afers, 2021)
  • Amb aquestes mans. Escrits sobre autors catalans contemporanis (Pròleg de Blanca Llum Vidal. Epíleg de Marçal Font. (Barcelona: Poncianes, 2021)
  • Lecturas de «Cristal de Aliento» de Paul Celan. Amb Jean Bollack. (Barcelona: Herder, 2020)
  • Epíleg a La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (Barcelona: Club Editor, 2017)
  • Escriure després. Racisme refinat, banalització erudita d'Auschwitz (Palma: Lleonard Muntaner, 2012)
  • Nissaga d'abolits: seguit de Rúfol de Khlèbnikov (Palma: Lleonard Muntaner, 2010)
  • Carrers de frontera, dos volums. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007-2008)
  • Celan, lector de Freud: una conferència. (Palma: Lleonard Muntaner, 2006)

Traduccions[modifica]

[9]

  • Sobre el concepte d'història, de Walter Benjamin (Barcelona: Flâneur, 2019)
  • El dolor, de Marguerite Duras, amb Blanca Llum Vidal. (Cornellà: LaBreu, 2019)
  • Thomas l'obscur, de Maurice Blanchot (Barcelona: Flâneur, 2019)
  • Reixes de llengua, de Paul Celan (Cornellà: LaBreu, 2018)
  • Cristall d'alè = Atemkristall de Paul Celan; traducció, Arnau Pons; esbossos de comprensió, Jean Bollack; complements orgànics, Arnau Pons. (Cornellà: Labreu, (2014)
  • Cartes, de Sibilla Aleramo. (Palma: Lleonard Muntaner, 2013)
  • Els gossos, d'Hervé Guibert. (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013)
  • De llindar en llindar, de Paul Celan. (Cornellà: LaBreu, (2012)
  • Elogi de la desobediència: seguit del guió de la pel·lícula «Un especialista» (el judici d'Eichmann a Jerusalem), de Rony Brauman. (Palma: Lleonard Muntaner, 2008)
  • Cants òrfics, de Dino Campana. (Palma: Lleonard Muntaner, 2007)
  • El canto del pueblo judío asesinado: Edición trilingüe: ídish, castellano-judeo español, de Itzhak Katzenelson. (Barcelona: Herder, 2006)
  • Estudios sobre Celan, de Peter Szondi. (Madrid: Trotta, 2005)
  • La muerte de Antígona: la tragedia de Creonte, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2004)
  • Piedra de corazón: un poema póstumo de Paul Celán, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2002)
  • Última ciència, de Herberto Helder. (Lleida: Pagès, 2000)

Premis[modifica]

  • Premio Nacional de Traducción per Cristall d'Alè, de Paul Celan (2014) [10]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]