Hervé Guibert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHervé Guibert
Biografia
Naixement 14 desembre 1955
Saint-Cloud
Mort 27 desembre 1991 (36 anys)
Clamart
Causa de mort Mort per sida
Activitat
Ocupació Escriptor
Ocupador Le Monde
Premis

IMDB: nm0346657 Musicbrainz: 4c360438-1212-47ad-8807-221fe193b303
Modifica les dades a Wikidata

Hervé Guibert (14 de desembre de 195527 de desembre de 1991) fou un escriptor i fotògraf francès. Autor de nombroses novel·les i estudis autobiogràfics, va jugar un paper important en el canvi de postura del públic francès pel que fa a la sida. Era un amic de Michel Foucault.

Primers anys i carrera[modifica]

Nascut a Saint-Cloud (Alts del Sena) en una família de classe mitjana, va passar els seus primers anys a París i es va traslladar a La Rochelle des de 1970 fins a 1973. Després de treballar com a director de cinema i actor, va optar per la fotografia i el periodisme. El 1978 va aconseguir un lloc de treball a Le Monde i va publicar el seu segon llibre, Les aventures singulières, publicat per Les Éditions de Minuit. El 1984 Guibert va compartir mb Patrice Chéreau un César al millor guió original per a L'homme blessé. Guibert havia conegut Chéreau en la dècada de 1970, durant els seus anys de teatre.

L'estil d'escriptura de Guibert es va inspirar en l'escriptor francès Jean Genet. Tres dels seus amants van ocupar un lloc important en la seva vida i obra: Thierry Jouno, director d'un institut per a cecs a qui va conèixer el 1976, i que va dur a la seva novel·la Des aveugles; Michel Foucault, que va conèixer el 1977, i Vincent Marmousez, un adolescent de quinze anys que va inspirar la seva novel·la Fou de Vincent.

Al gener de 1988 Guibert va ser diagnosticat amb sida. El juny de l'any següent, es va casar amb Christine, el company de Thierry Jouno, de manera que els seus ingressos dels seus drets passarien eventualment a ella i als seus dos fills. El 1990, Guibert va revelar públicament el seu estat respecte al sida en la seva roman à clef À l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie. Guibert immediatament es va situar en el focus d'atenció dels mitjans, va aparèixer en els diaris i en diversos programes de televisió.

A continuació va escriure dos llibres més que també detallen el progrés de la seva malaltia: Le Protocole compassionnel i L'Homme au chapeau rouge (traduït en català com a L'home del barret vermell), que es van publicar pòstumament el gener de 1992; aquest mateix mes la televisió francesa projectarà La Pudeur ou l'impudeur, una pel·lícula improvisada de Guibert del seu últim any de batalla contra la sida. Gairebé cec com a conseqüència de la malaltia, va intentar posar fi a la seva vida just abans del seu trenta-sisè aniversari i va morir dues setmanes després.[1]

El 1992 es publicà pòstumament Le Paradis i el 2001, el dietari Le Mausolée des amants.[2]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Herve Guibert, French Novelist, 36». New York Times, 29-12-1991. [Consulta: 29 agost 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Clarobscur, de pares i de fills». Cultura, El Punt Avui, 21-03-2014, pp. 8 - 9.

Enllaços externs[modifica]