Aron Gurévitx

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aron Gurèvitx)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAron Gurévitx
Dades biogràfiques
Naixement 12 de juny de 1924
Moscou
Mort 5 d'agost de 2006 (82 anys)
Moscou
Sepultura Vostryakovo Cemetery
Llengua materna rus
Ciutadania Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rússia
Alma mater Universitat Estatal de Moscou
Activitat professional
Camp de treball Medievalisme
Ocupació medievalista
Ocupador Institute of Philosophy
Modifica dades a Wikidata

Aron Iàkovlevitx Gurévitx (en rus Арон Яковлевич Гуревич) (Moscou, 12 de maig del 1924 - 5 d'agost del 2006) fou un important historiador rus que va treballar sobre la cultura i l'individu medievals.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Aron Gurévitx va néixer a Moscou al si d'una vella família russojueva. Després de la seva confirmació secundària, va iniciar els estudis d'història a la Universitat de Moscou i va llicenciar-s'hi el 1946. Quatre anys després, va defensar un gran treball medievalista: Camperols del sud d'Anglaterra durant el període prenormand. Fou nomenat lector a Kalinin (Tver). Més endavant, després de redactar una tesi sobre els normands entre els segles IX i XII, fou nomenat professor d'aquesta universitat el 1963.

El 1966 Gurévitx s'incorporà a l'Institut de Filosofia de Moscou, on començà a desenvolupar una important tasca de revisió historiogràfica. Comptà amb el suport directe de Jacques Le Goff i Georges Duby, fins al punt que ell mateix es considerava membre de l'Escola dels Annals. Tanmateix, fou influït pel crític cultural i literari Mikhaïl Bakhtín, un dels més grans humanistes russos del segle XX.

El 1969, amb la publicació de Problemes sobre els orígens del feudalisme a l'Europa Occidental, plantejà dubtes en la teoria dels orígens del feudalisme, tal com s'escrivia a la historiografia oficial soviètica, en oferir una visió total d'aquella cultura: idees dels homes sobre la terra, sistema de dons i intercanvis, ritus, etc. Fins al 1992, Gurévitx treballà a l'Institut d'Història de Moscou, tot i que se n'anà a l'estranger des del 1989 al 1991, gràcies a la perestroika. El 1993 encapçalà l'Institut d'Història Mundial de la Universitat de Moscou.

Per a ell, el coneixement històric és sobretot un diàleg intercultural, com va saber fer al llarg de la seva vida. Ha publicat nombroses obres d'història social i cultural, així com llibres metodològics de la seva especialitat.