Arrós de Cardós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArrós de Cardós
Arros de cardos.JPG
Arrós de Cardós Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 35′ 37″ N, 1° 15′ 01″ E / 42.5936°N,1.2502°E / 42.5936; 1.2502Coord.: 42° 35′ 37″ N, 1° 15′ 01″ E / 42.5936°N,1.2502°E / 42.5936; 1.2502
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiEsterri de Cardós Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.033,2 m Modifica el valor a Wikidata

Arrós de Cardós, o, simplement, Arrós, és un poble de la Vall de Cardós. Pertany al terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a la dreta del Torrent d'Esterri, a mig camí entre Esterri de Cardós, situat enlaire vall endins del mateix torrent, i el riu i la carretera principals de la Vall de Cardós, la Noguera de Cardós.

A més de la quasi trentena de cases que el formes, Arrós de Cardós té església parroquial, dedicada a Sant Julià i una casa de turisme rural, Casa Móra.

Té censades 22 persones, però a l'hivern només hi viu una dotzena escassa de persones. En període estival les segones residències fan que la població augmenti significativament.

Per Arrós passa la ruta turística dels ponts romànics.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Arrós és un altre dels molts topònims d'origen iberobasc existents al Pirineu, i especialment al Pallars Sobirà. Es pot tractar de l'ètim basc arro (agrest o barranc). Tant una interpretació com l'altra s'avenen amb l'entorn geogràfic d'Arrós de Cardós.

Geografia[modifica]

El poble d'Arrós de Cardós[modifica]

El poble es presenta agrupat, amb dos grans espais: el del sud-oest, amb l'església parroquial de Sant Julià, format essencialment per tres curts carrers que formen una placeta en el seu punt de trobada i l'església a l'extrem de ponent, i el del nord-est, amb quatre carrerons més, que també formen eixamplaments en forma de placeta almenys en tres llocs diferents. Separa els dos àmbits una llarga línia de cases sense cap pas enmig.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Barber
  • Casa Batista de Móra
  • Casa Blanca
  • Casa Boldís
  • Casa Català
  • Casa Cisco
  • Casa Cisquet
  • Casa Cotxero
  • Casa Felipó
  • Casa Forn
  • Casa Fort
  • Casa Fuster
  • Casa Gildo
  • Casa Gironès
  • Casa Gomà
  • Casa Gori
  • Casa Júlia
  • Casa Lluís de Ramon
  • Casa Mònica
  • Casa Móra
  • Casa Pompós
  • Casa Ramon
  • La Rectoria
  • Casa Sastre
  • Casa Tatet
  • Casa Teixidor
  • Casa Toniquet

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Arros declara 1 foc eclesiàstic i 5 de laics,[3] uns 40 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Arros. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un pla dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord. El clima, tot i que fred, és bastant saludable, i no hi ha més malalties comunes que els refredats i les pulmonies. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església parroquial de Sant Julià, de la qual són annexes les de Benante i Ginestarre, servida per un rector proveït pel bisbe o pel rei, segons el moment de l'any en què queda vacant. En el terme hi ha diverses fonts de bona aigua. El territori és molt desigual i escabrós, de classe inferior, amb a penes 100 jornals de conreu; amb alguns prats i la muntanya de Tudela, amb arbrat abundant. Travessava el poble el camí que anava a França pel Port de Tavascan, en molt mal estat. S'hi produïa sègol, llegums, patates i una mica de fruita d'hortalisses. S'hi criava tota mena de bestiar: vacum, de llana, cabres, mules, cavalls... Hi havia caça de diverses menes i pesca de truites. Comptava amb 10 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants). Esmenta que el lloc havia pertangut al Vescomtat de Vilamur, fins a l'extinció dels senyorius.

Referències[modifica]

  1. Coromines 1994.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari; Guillem Català, Bernat de la Font, Ramon Català. Joan Mora i Joan Isarn. Iglésias 1981, p. 77.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Arrós». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Esterri de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]