Arthur Cecil Pigou

Arthur Cecil Pigou

Biografia
Naixement	18 novembre 1877 Ryde (Anglaterra)
Mort	7 març 1959 (81 anys) Cambridge (Anglaterra)
Formació	King's College Universitat de Cambridge Harrow School
Director de tesi	Alfred Marshall
Activitat
Camp de treball	Economia
Ocupació	economista, sanitari, professor universitari
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1932–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Professors	Alfred Marshall
Obra
Obres destacables Some Aspects of the Housing Problem (en)
Família
Pares	Clarence George Scott Pigou   i Nora Frances Sophia Lees
Premis
(1927)  Membre de l'Acadèmia Britànica (1903)  Premi Adam Smith  Medalla d'Or del Canceller, Cambridge

Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher.

Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals.

L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa.

Obres

• Robert Browning as a Religious Teacher, 1901.
• Tariffs, 1903.
• Monopoly and Consumers' Surplus, 1904, EJ
• Industrial Peace, 1905.
• Import Duties, 1906.
• Review of the Fifth Edition of Marshall's Principles of Economics, 1907, EJ
• Producers' and Consumers' Surplus, 1910, EJ.
• Wealth and Welfare, 1912.
• Unemployment, 1914.
• The Value of Money, 1917, QJE.
• The Economics of Welfare, 1920.
• Empty Economic Boxes: A reply, 1922, EJ.
• Exchange Value of Legal Tender Money, 1922, a Essays in Applied Economics
• Essays in Applied Economics, 1923.
• Industrial Fluctuations, 1927.
• The Law of Diminishing and Increasing Cost, 1927, EJ.
• A Study in Public Finance, 1928
• An Analysis of Supply, 1928, EJ.
• The Theory of Unemployment, 1933.
• The Economics of Stationary States, 1935.
• Mr. J.M. Keynes's General Theory, 1936, Economica
• Real and Money Wage Rates in Relation to Unemployment, 1937, EJ.
• Money Wages in Relation to Unemployment, 1938, EJ
• Employment and Equilibrium, 1941.
• The Classical Stationary State, 1943, EJ.
• Lapses from Full Employment, 1944.
• Economic Progress in a Stable Environment, 1947, Economica
• The Veil of Money, 1949.
• Keynes's General Theory: A retrospective view, 1951.
• Essays in Economics, 1952.