Vés al contingut

Arxiu bibliogràfic de Santes Creus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArxiu bibliogràfic de Santes Creus
Dades
Tipusassociació voluntària
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1947
Governança corporativa
Seu

Lloc webarxiubibliograficsantescreus.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus sorgí al voltant de l'any 1944 quan un grup de persones encapçalades per l'historiador Eufemià Fort i Cogul i el Dr. Pere Serramalera i Cosp, als quals s'uniria amb entusiasme Mossen Abdon Socias i Bové, s'adonaren de la necessitat de crear un entitat que tingués cura i fomentés la investigació dels elements històrics, artístics i arqueològics a l'entorn del monestir cistercenc de Santes Creus i la seva incidència en la història de Catalunya. L'any 1945 l'Arxiu assolí personalitat jurídica al presentar el Dr. Serramalera la proposta de llur creació a l'Ajuntament, però no seria però fins al 1947[1] quan l'administració acceptà la seva inscripció en el registre d'associacions adoptant el nom definitiu d'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

Fou el seu primer president el Dr. Joaquim Guitert i Fontserè, historiador de Poblet i Santes Creus, i a la seva mort l'any 1957 el succeí el Dr. Joan Noguera i Salort. Al llarg de la seva trajectòria l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus s'ha caracteritzat per la seva defensa dels valors històrics i artístics del monestir sense deixar, malgrat les primeres èpoques, de banda el seu arrelament al país. Ha desenvolupat una intensa tasca creant una biblioteca, instal·lada a la seva seu social a l'antiga biblioteca del monestir, que recull la bibliografia publicada sobre Santes Creus, alguns dels volums que pertanyeren a l'antiga comunitat abans de la desamortització de 1835, i diversos estudis locals fruit de l'intercanvi de publicacions amb d'altres institucions. La revista de l'Arxiu ha esdevingut, al llarg dels anys, peça fonamental per l'estudi històric i artístic del monestir, fet que s'ha vist millorat per publicacions monogràfiques editades per l'Arxiu o els Amics de Santes Creus, filial del mateix creada l'any 1957. En aquest sentit ha estat la successiva convocatòria de premis i beques per a fomentar l'estudi històric, artístic i fotogràfic de Santes Creus.[1] La tasca de l'Arxiu no ha estat aliena a la del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus, re-fundat l'any 1951, del qual forma part el president de l'Arxiu essent el seu butlletí l'òrgan oficial del Patronat. A més de monografies l'Arxiu compta amb un fons molt important de material fotogràfic, que deixa palesa la restauració que el cenobi ha vist en els darrers anys, i un fons documental en microfilm de l'Archivo Histórico Nacional. La tasca de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb els seus presidents al capdavant ha esdevingut peça clau en la recuperació física i espiritual del monestir de Santes Creus, la joia cistercenca del Baix Gaià.