Aryabhatiya
(sa) आर्यभटीयम्  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | tractat |
| Fitxa | |
| Autor | Aryabhata |
| Llengua | sànscrit |
| Publicació | Imperi Gupta, c. 510 |
| Format per | Taula de sinus d'Aryabhata |
| Dades i xifres | |
| Tema | astronomia índia, astronomia, approximations of π (en)  i compte |
Aryabhatiya (IAST: Āryabhaṭīya) o Aryabhatiyam (IAST: Āryabhaṭīyaṃ), un tractat astronòmic en sànscrit, és el magnum opus i l'únic treball supervivent conegut del matemàtic indi del segle V Aryabhata. El tractat usa un model geocèntric del sistema solar, en el qual el Sol i la Lluna són transportats per epicicles que al seu torn giren al voltant de la Terra. En aquest model, que també es troba a la Paitāmahasiddhānta (cap al 425 dC), els moviments dels planetes estan governats per dos epicicles, un més epicicle petit anomenat manda (lent) i un de més gran śīghra (ràpid).[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ David Pingree, "Astronomy in India", in Christopher Walker, ed., Astronomy before the Telescope, (London: British Museum Press, 1996), pp. 127-9.
Bibliografia[modifica]
- William J. Gongol. The Aryabhatiya: Foundations of Indian Mathematics. University of Northern Iowa.
- Hugh Thurston, "The Astronomy of Āryabhata" in his Early Astronomy, New York: Springer, 1996, pp. 178–189. ISBN 0-387-94822-8
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aryabhata» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. University of St Andrews.
Enllaços externs[modifica]
- The Āryabhaṭīya by Āryabhaṭa (translated into English by Walter Eugene Clark, 1930) hosted online by the Internet Archive