Asciano
 Asciano | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Itàlia | ||||
| Regió | Toscana | ||||
| Província | província de Siena | ||||
| Capital | Asciano | ||||
| Població | |||||
| Total | 7.076 (2018) | ||||
| • Densitat | 32,81 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 215,64 km² | ||||
| Altitud | 200 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Àgata de Catània | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 53041 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0577 | ||||
| Identificador ISTAT | 052002 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | A461 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | comune.asciano.siena.it | ||||
.svg)
Asciano és un comune (municipi) de la província de Siena, a la regió italiana de la Toscana. Està situat al centre de la regió de Crete Senesi entre el riu Ombrone i el torrent Copra, a uns 30 km al sud-est de la ciutat de Siena. L'1 de gener de 2018 tenia una població de 7.076 habitants.[1]
Limita amb els municipis següents: Buonconvento, Castelnuovo Berardenga, Monteroni d'Arbia, Rapolano Terme, San Giovanni d'Asso, Siena, Sinalunga i Trequanda.
Història[modifica]
Asciano és d'origen etrusc, més tard fou romana i després llombarda. L'any 1898, durant unes excavacions, es va trobar una necròpolis etrusca i restes de banys romans, amb mosaics en el paviment. Durant el període medieval, va ser objecte de disputa entre Siena i Florència: la batalla de Montaperti va tenir lloc a la zona el 4 de setembre de 1260. La ciutat va ser comprada per la República de Siena el 1285 i envoltada de murs el 1351. Té algunes esglésies del segle XIV amb pintures del mateix període.
Llocs d'interès[modifica]
- Basílica de Sant'Agata (Santa Àgueda), construïda amb travertí. L'església té elements decoratius llombards. El campanar és del segle xiii.
- Museu d'Art Sacre, on s'exhibeixen obres de pintors de l'escola de Siena dels segles xiv i xv.
- Museu Arqueològic, que conté troballes de l'excavació de tombes de cambra del cementiri de Poggio Pinci.
- Monestir benedictí de Monte Oliveto Maggiore, casa mare dels Olivetans, fundat el 1320. Es troba a 10 km al sud de la població. El claustre és famós per la sèrie de frescos il·lustrant escenes de la llegenda de Benet de Núrsia, iniciada per Luca Signorelli i completada per Il Sodoma el 1505. L'església conté marqueteria fina en els seients del cor, obra de Fra Giovanni da Verona. El monestir va ser descrit pel Papa Pius II a la seva Commentaria.
Evolució demogràfica[modifica]
| Gràfica d'evolució demogràfica de Asciano entre 1861 i 2009 |
 |
| Font: ISTAT - elaboració gràfica de Viquipèdia |
Referències[modifica]
- ↑ «Resident population on 1st January 2018» (en anglès). ISTAT. [Consulta: 9 febrer 2019].
- ↑ GeoDemo Istat.it Població l'1 de gener de 2009
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asciano |
