Asciano

Asciano

Localització
43° 14′ 03″ N, 11° 33′ 39″ E
País	Itàlia
Regió	Toscana
Província	província de Siena
Capital	Asciano
Població humana
Població	6.781 (2023) (31,45 hab./km²)
Geografia
Superfície	215,64 km²
Altitud	200 m
Limita amb	Buonconvento Trequanda Monteroni d'Arbia Montalcino Siena Castelnuovo Berardenga Rapolano Terme Sinalunga
Patrocini	Àgata de Catània
Identificador descriptiu
Codi postal	53041
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0577
Identificador ISTAT	052002
Codi del cadastre d'Itàlia	A461
Altres
Agermanament amb	Balçova Nobile Contrada del Nicchio (en) Çiğli
Lloc web	comune.asciano.siena.it

Asciano és un comune (municipi) de la província de Siena, a la regió italiana de la Toscana. Està situat al centre de la regió de Crete Senesi entre el riu Ombrone i el torrent Copra, a uns 30 km al sud-est de la ciutat de Siena. L'1 de gener de 2018 tenia 7.076 habitants.

Limita amb els municipis següents: Buonconvento, Castelnuovo Berardenga, Monteroni d'Arbia, Rapolano Terme, San Giovanni d'Asso, Siena, Sinalunga i Trequanda.

Història

L'església de Santa Àgueda a Asciano.

Asciano és d'origen etrusc, més tard fou romana i després llombarda. L'any 1898, durant unes excavacions, es va trobar una necròpolis etrusca i restes de banys romans, amb mosaics en el paviment. Durant el període medieval, va ser objecte de disputa entre Siena i Florència: la batalla de Montaperti va tenir lloc a la zona el 4 de setembre de 1260. La ciutat va ser comprada per la República de Siena el 1285 i envoltada de murs el 1351. Té algunes esglésies del segle xiv amb pintures del mateix període.

Llocs d'interès

• Basílica de Sant'Agata (Santa Àgueda), construïda amb travertí. L'església té elements decoratius llombards. El campanar és del segle xiii.
• Museu d'Art Sacre, on s'exhibeixen obres de pintors de l'escola de Siena dels segles xiv i xv.
• Museu Arqueològic, que conté troballes de l'excavació de tombes de cambra del cementiri de Poggio Pinci.
• Monestir benedictí de Monte Oliveto Maggiore, casa mare dels Olivetans, fundat el 1320. Es troba a 10 km al sud de la població. El claustre és famós per la sèrie de frescos il·lustrant escenes de la llegenda de Benet de Núrsia, iniciada per Luca Signorelli i completada per Il Sodoma el 1505. L'església conté marqueteria fina en els seients del cor, obra de Fra Giovanni da Verona. El monestir va ser descrit pel Papa Pius II a la seva Commentaria.

Evolució demogràfica

Gràfica d'evolució demogràfica de Asciano entre 1861 i 2009

Font: ISTAT - elaboració gràfica de Viquipèdia