Associació de Lladres de l'Extrem Orient

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació de Lladres de l'Extrem Orient
Dades
Tipusgrup criminal organitzat
País d'origenFederació Russa
Activitat
ÀmbitDistricte Federal de l'Extrem Orient

L'Associació de Lladres de l'Extrem Orient va ser una organització criminal russa que operava a l'extrem oriental de la Federació Russa durant la dècada del 1990. Estava encapçalada pel vor v zakone Ievgueni Vassin, àlies Dhzem, amb base a Komsomolsk na Amure.[1] Sota aquesta denominació s'agrupaven diverses bandes dedicades a activitats delictives com l'extorsió, el narcotràfic, el tràfic de persones o el blanqueig de capital, entre d'altres. Segons les autoritats russes va arribar a tenir 4000 membres.[2]

L'organització de Vassin agrupava les bandes locals contra els intents de control per part de les faccions eslaves del centre de Rússia, i va establir col·laboracions amb les organitzacions criminals xineses cada cop més presents a la regió.[3] Malgrat el seu nom, l'organització no tenia una jerarquia formal sinó que era una xarxa de bandes autònomes sotmeses a un arbitratge comú. Les activitats delictives a la regió estaven sobretot relacionades amb el contraban fronterer de fusta i productes manufacturats, així com la immigració il·legal i el tràfic d'heroïna. La mort de Vassin l'any 2001, mentre es trobava detingut, va suposar el seu declivi definitiu. Varis dels seus membres, com Eduard Sakhnov (Sakhno), Oleg Semakin (Yeva) i Oleg Shokhirev (Malek), van ser jutjats l'any 2007 per un tribunal de Khabàrovsk.[2]

Referències[modifica]

  1. Varese, Federico. The Russian Mafia: Private Protection in a New Market Economy. Oxford University Press, 2001, p. 175. ISBN 9780198297369 [Consulta: 24 maig 2020]. 
  2. 2,0 2,1 «"Kommersant-Vlast: The year’s most historic court cases"» (en anglès). Govern de la Federació Russa, 2011. [Consulta: 24 maig 2020].
  3. Dupont, Alan. East Asia Imperilled: Transnational Challenges to Security. Cambridge University Press, 2001, p. 178. ISBN 9780521010153 [Consulta: 24 maig 2020]. 

Bibliografia[modifica]