Atakapa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaAtakapa
Tipus llengua aïllada
Parlants
Ext. inicis s. XX principalment a Estats Units Estats Units
Rànquing -
Parlat a Louisiana
Atakapa lang.png
Autòcton de atakapes
Classificació lingüística
Llengua aïllada (Golf?)
Codis
ISO 639-2 aqp
ISO 639-3 aqp
Glottolog atak1252
IETF aqp
Modifica les dades a Wikidata

L'atakapa és una llengua extingida i aïllada, natiua del sud-oest de Louisiana i de l'est de Texas, Estats Units. Era parlada pels atakapes (o ishak) i es va extingir a començaments del segle XX.[1]

Variació geogràfica[modifica]

Hi havia dues varietats o dialectes de l'atakapa:

  1. Est
  2. Oest

El dialecte atakapa est es coneix per una llista de 287 paraules recollides en 1802 per Martín Duralde. Els últims parlants vivien a la zona de Poste des Attackapas (Saint Martinville), actualment Franklin, Louisiana.

L'atakapa Oest és el més conegut, amb paraules, frases i textos recollits en 1885, 1907 i 1908 per Albert Samuel Gatschet. La major part va ser recollida a Lake Charles, Louisiana. Els últims parlants van ser Louison Huntington, Delilah Moss, Teet Verdine, i Armojean Reon. Existeix una vocabulari més antic, amb una llista de 45 paraules recollides en 1721 per Jean Béranger. Aquests parlants van ser capturats a la zona de la badia de Galveston.

Encara que John Reed Swanton adduïa que el vocabulari de Béranger era un dialecte akokisa parlat per l'ètnia akokisa, no hi ha cap evidència real que recolzi aquesta connexió.

Relacions genealògiques[modifica]

Encara que es considera una llengua aïllada hi ha hagut intents de connectar l'atakapa amb altres llengües del Sud-est. El 1919 John R. Swanton va proposar una família de llengües tunica que inclouria atakapa, tunica, i chitimacha; Morris Swadeshmés tard centraria el treball en les connexions entre atakapa i chitimacha. Mary R. Haas més tard estendria la proposta al natchez i a les llengües muskogi, hipòtesi coneguda com a llengües del Golf. Aquesta proposta no ha estat demostrada.[2]

Comparació lèxica[modifica]

La següent taula mostra els numerals en algunes llengües indígenes nord-americanes:

GLOSA Atakapa Oc.[3] Atakapa Or.[4] Natchez[5] Chitimacha[6][7]
'1' tanuʔk hannik wītã (h)unku
'2' tsīk hapalšt āwiti (h)upa
'3' lāt nēti kahitie
'4' himatoʔl tets kinawīti me(če)čant
'5' nīt išpīti hussa
'6' lāt tsīk lāhanaʔoχ hatẽka
'7' paχ(e) paighu anʔkwa mīčeta
'8' himatoʔl tsīk apkatūpiš kweta
'9' wōš išōlan /
tegghuiau
witipkatūpiš kwičeta
'10' wōš /
heissign
ōkō heihetie

Referències[modifica]

  1. Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. First paperback. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2001, p. 344. ISBN 0-521-23228-7. 
  2. Mithun, 302, 344
  3. atakapa Dictionary
  4. atákapan Numerals
  5. Natchez numerals
  6. Chitimacha Words
  7. Chitimacha Numerals

Bibliografia[modifica]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gatschet, Albert S., and Swanton, John R. (1932) A Dictionary of the Atakapa Language. Smithsonian Institution, Bureau of American Athnology, bulletin 108. Washington, DC: Government Printing Office.
  • Goddard, Ives. (2005). The indigenous languages of the Southeast. Anthropological Linguistics, 47 (1), 1-60.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Swanton, John R. A sketch of the Atakapa language. International Journal of American Linguistics. 5 (2-4), 121-149.

Enllaços externs[modifica]