Akokisa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Localització del riu San Jacinto

Els akokisa era una tribu ameríndia dels Estats Units que vivia a la badia de Galveston i els rius baixos Trinity i San Jacinto a Texas, principalment a l'actual àrea del Gran Houston.[1] Se'ls considera com una banda dels indis atakapes, força relacionats amb els atakapa de Lake Charles (Louisiana).[2]

Història[modifica]

Álvar Núñez Cabeza de Vaca va escriure sobre els akosisa en 1528, els va anomenar "Han."[2] Un primer encontre registrat entre els akokisa i un europeu fou en 1719 quan un oficial francès, Simars de Bellisle, va ser fet presoner pels akokisa fins a 1721. El seu relat del seu captiveri proporciona informació sobre la cultura akokisa.

John Sibley en 1805 va informar que, anteriorment, vivien a prop de la badia de Matagorda a la riba oest del riu Colorado (Texas) en els temps antics.

Al voltant de la dècada de 1750 els akokisa van ser dividits en cinc grups dels llogarets. Alguns akokisa van entrar a la Missió San Ildefonso en 1748-1749 però marxaren en 1755. Aquesta missió va ser abandonada i substituïda per la de Missió Nuestra Señora de la Luz, construïda en 1756-1757 al riu Trinity, per servir a les tribus akokisa i bidai.[1]

En 1805 els akokisa foren reduïts a dues viles. Una vila costanera situada entre els rius Sabine i Neches; l'altra era al marge oest del riu Colorado.[1] Els akokisas podrien haver estat absorbits per altres tribus en l'època de la Guerra de la independència de Texas (1835-1836).[1]

En 1947, Orobio comptava unes 300 famílies per cada vila, una població estimada entre 1.200-1.250 persones.

Nom[modifica]

El nom akokisa és d'origen desconegut, encara que John Reed Swanton hha especulat que el nom pot procedir de la paraula atakapa icāk que vol dir "persona". Els akokisa també han estat coneguts amb els següents noms: Accockesaws, Accokesaus, Accokesaws, Aco-ke-sas, Arkokisa, Horcoquisa, Ocosaus, Orcoquisa(s), Orcoquisacs, Orcoquizas.

Cultura[modifica]

Els akokisa vivien en llogarets assentats en estructures ventilades construïdes per fer front al seu clima càlid. Les seves cases tenien forma de rusc amb sostre de palla d'herbes o fulles de sabal. La llar es troba al centre amb un forat pel fum al sostre. Durant els mesos d'estiu, un akokisa dormia en un chickee, una plataforma elevada amb un sostre de palla i els costats oberts. Els llits estaven fets de palla, cobert amb pells d'animals.[3]

Per al transport d'aigua i pesca, els akokisa tallaven troncs de xiprer dels pantans per fer caiucs.[3] Tant homes com dones feien tatuatges a cara i cos.

Els akokisa, com els atakapes, practicaven el canibalisme, que podria haver estat connectat a les seves creences religioses. Les festes caníbals van ser descrites per Simars de Bellisle, qui els va observar de primera mà.[4] La beguda negra era usada per a purificar en determinades cerimònies. Gairebé no se sap res sobre els seus sistemes de parentiu, cicle de vida, o costums del matrimoni.

S'ha informat que havien conreat blat de moro "superfí". Els tubercles de smilax els proveïen de menjar per coure i cuinar.[3] Durant les estacions càlides menjaven ous d'ocell, peix, marisc i rizomes i arrels de lotus americà; durant les estacions fredes es movien més a l'interior i caçaven cérvols, óssos, i bisons. Usaven cavalls per caçar els bisons. Les seves exportacions comercials consistien en cuirs adobats de cérvol i greix d'ós.

Llengua[modifica]

La llengua akokisa està extinta i és virtualment desconeguda.

Swanton afirma que els akokisa parlaven una llengua relacionada amb l'atakapa basant-se en la similitud d'un vocabulari de 45 paraules akokisa recollides pel capità Jean Béranger en 1721 a Galveston. Tanmateix, no hi ha evidències prou clares que aquest document representi la llengua del akokisa (Béranger oferí una designació tribal per al vocabulari).

Sibley també informà que els akokisa tenien el seu propi idioma "peculiar per si mateixos" i usaven una llengua de signes per comunicar-se amb altres indígenes (també ho feien altres pobles a l'est de Texas). Ell no els relacionà amb els atakapes.

Només dues paraules akokisa s'han trobat en els registres espanyols: Yegsa que vol dir "espanyol(s)" i Quiselpoo, un nom femení.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Campbell, Thomas N. "Akokisa Indians." The Handbook of Texas Online. (retrieved 2009-1-13)
  2. 2,0 2,1 Swanton, John R. The Indian Tribes of North America. Smithsonian Institution, Bureau of Ethnology, Bulletin 145. 1953: 198
  3. 3,0 3,1 3,2 Stahl, Carmine. Jesse J. Jones & Nature Center Redbud Hill Homestead. 2002
  4. Newcomb, William Wilmon, Jr. The Indians of Texas: From Prehistoric to Modern Times. Austin: University of Texas Press, 1972:327

Bibliografia[modifica]

  • Bolton, Herbert E. (1915). Texas in the middle eighteenth century: Studies in Spanish colonial history and administration. University of California publications in history (No. 3). Berkeley: University of California.
  • Folmer, Henri. (1940). De Bellisle on the Texas coast. Southwestern Historical Quarterly, 44 (2), 204–231.
  • Gatschet, Albert S.; & Swanton, John R. (1932). A dictionary of the Atakapa language, accompanied by text material. Bureau of American Ethnology bulletin (No. 108). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Goddard, Ives. (2005). The indigenous languages of the Southeast. Anthropological Linguistics, 47 (1), 1-60.
  • Margry, Pierre (Ed.). (1879–1888). Découvertes et établissements des Français dans l'ouest et dans le sud de l'Amérique Septentrionale (1614–1754) (Vol. 6, pp. 320–347). Paris: Maison-neuve et Cie. (Reprinted 1974 by AMS Press).
  • Martin, Jack. (2004). Languages. In R. D. Fogelson (Ed.), Handbook of North American Indians: Southeast (Vol. 14, pp. 68-86). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Newcomb, William W., Jr. (2004). Atakapans and neighboring groups. In R. D. Fogelson (Ed.), Handbook of North American Indians: Southeast (Vol. 14, pp. 659–663). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Sibley, John. (1806). Historical sketches of the several Indian tribes in Louisiana, south of the Arkansa river, and between the Mississippi and River Grand [5 April 1805]. In T. Jefferson (Ed.), Message from the President of the United States communicating the discoveries made in exploring the Missouri, Red River, and Washita (p. 48–62). New York: G. F. Hopkins.
  • Swanton, John R. (1911). Indian tribes of the lower Mississippi valley and adjacent coast of the Gulf of Mexico. Bureau of American Ethnology bulletin (No. 43). Washington, D.C.: Government Printing Office.
  • Villiers du Terrage, Marc de; & Rivet, Paul. (1919). Les indiens du Texas et les expéditions françaises de 1720 et 1721 à la 'Baie Saint-Bernard'. Journal de la Société des Américanistes de Paris, 14, 127–149.