Augment (lingüística)
 |
Per a altres significats, vegeu «Augment (desambiguació)». |
A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.
Llengües indoreuropees
[modifica]La lingüística històrica no té certesa sobre si l'augment és una característica que es va afegir a aquestes branques de l'indoeuropeu, o si l'augment estava present a la llengua inicial i es va perdre a totes les altres branques (vegeu també llengua protogrega).
Grec
[modifica]Grec antic
[modifica]Al grec antic, el verb λέγω légo “jo dic” té l'aorist ἔλεξα élexa "jo vaig dir”. La ε e inicial és l'augment. Quan això va abans d'una consonant, s'anomena l'«augment sil·làbic», perquè afegeix una síl·laba. A vegades l'augment sil·làbic apareix abans de la vocal, perquè la consonant inicial de l'arrel verbal (generalment digamma) es va perdre.[1]* *έ-ϝιδον → (pèrdua de digamma) *ἔιδον → (sinèresi) εἶδον
Quan l'augment s'afegeix abans d'una vocal, l'augment i la vocal formen una contracció, i la vocal esdevé llarga: akoúō "Jo escolto", ḗkousa "Jo vaig escoltar". Això s'anomena a vegades l'«augment temporal», atès que incrementa el temps que cal per pronunciar la vocal.[2]
Grec homèric
[modifica]A Homer, tant el temps passat aorist com l'imperfecte dels verbs van aparèixer ambdós amb un augment i sense.
- ὣς φάτο — ὣς ἔφατο
hṑs pháto — hṑs éphato
«així ell/ella van dir» - ἦμος δ᾿ ἠριγένεια φάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠώς,
êmos d' ērigéneia phánē rhododáktulos Ēṓs,
«I quan l'aurora de rosats dits va aparèixer, prematurament nascuda.»
Grec modern
[modifica]L'augment sil·làbic no accentuat va desaparèixer durant el període romà d'Orient com a resultat de la pèrdua de les síl·labes inicials àtones. Tot i així, els augments sil·làbics accentuats van continuar apareixent.[3] Així, l'antic ἔλυσα, ἐλύσαμεν "Jo vaig afluixar, nosaltres vam afluixar" correspon al έλυσα, λύσαμε modern. [4] L'augment temporal no va sobreviure al vernacular, cosa que deixa la vocal inicial inalterada: Antic ἀγαπῶ, ἠγάπησα "Jo estimo, jo vaig estimar", modern αγαπώ, αγάπησα.
Sànscrit
[modifica]La gramàtica del sànscrit tenia l'augment अ- / a-, com a prefix per als verbs en passat (aorist i imperfecte). [5]
| arrel | present | aorist | imperfecte | Català |
|---|---|---|---|---|
| ध / dhã | दधति / dadhãti | अधत् / adhãt | अदधत् / adadhãt | posa |
| गम् / gam | गच्छति / gacchati | अगमत् / agamat | अगच्छत् / agacchat | anar |
Altres
[modifica]- El frigi sembla que havia tingut un augment.
- L'armeni clàssic tenia un augment[6] en la forma de e-.
- El yagnobi, una llengua iraniana oriental parlada a Tadjikistan, té un augment.[7]
Llengües no indoeuropees
[modifica]El terme s'ha estès per descriure característiques semblants a llengües no indoreuropees.
Al nàhuatl, el prefix perfecte ō- s'anomena un augment.
A alguns llengües bantus tal com el zulu, el terma «augment» refereix a la vocal inicial d'un prefix de classe de substantiu, com ara (al zulu) umu-, ama-. Aquesta vocal pot estar present o absent d'acord amb les regles gramaticals.
Referències
[modifica]- ↑ Herbert Weir Smyth. Greek Grammar. par. 429: syllabic augment.
- ↑ Smyth. par. 435: temporal augment.
- ↑ Browning, Robert (1983). Medieval and Modern Greek (p58)
- ↑ Sophroniou, S.A. Modern Greek. Teach Yourself Books, 1962, Sevenoaks, p79
- ↑ Coulson, Michael. Teach yourself Sanskrit. p. 244. Hodder and Stoughton, 1976, Sevenoaks.
- ↑ Clackson, James. 1994. The Linguistic Relationship Between Armenian and Greek. London: Publications of the Philological Society, No 30. (and Oxford: Blackwell Publishing)
- ↑ Korn, Agnes. «The languages, their histories and genetic classification». A: Hans Henrich Hock, Elena Bashir. The Languages and Linguistics of South Asia: A Comprehensive Guide (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2016, p. 64. ISBN 9783110423303.