Auld Lang Syne

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de cançóAuld Lang Syne
Tipus cançó popular
Llengua escocès
Lletra Ian Burns
País Estats Units d'Amèrica
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració de John Masey Wright i John Rogers per al poema (c. 1841).

Auld Lang Syne (en català, L'hora dels adeus) és una cançó patrimonial escocesa la lletra de la qual es basa en un poema escrit el 1788 per Robert Burns (Robbie Burns), un dels poetes escocesos més populars. Se sol utilitzar en moments solemnes, com aquells en què algú s'acomiada, s'inicia o acaba un viatge llarg en el temps, un funeral, etc. Se la relaciona especialment amb la celebració de l'Any Nou.

“Auld lang syne”, en escocès, literalment significa “fa molt temps”; encara que es tradueix més adequadament com “pels vells temps”. Es canta amb la melodia popular tradicional (és a dir, folklòrica, i, per tant, anònima) escocesa classificada amb el número 6294 al catàleg de Roud.

Lletra[modifica]

Lletra completa
Old Long Syne, per James Watson (1711) Versos originals en escocès Traducció al català de la versió escocesa

Should Old Acquaintance be forgot,
and never thought upon;
The flames of Love extinguished,
and fully past and gone:
Is thy sweet Heart now grown so cold,
that loving Breast of thine;
That thou canst never once reflect
on Old long syne.

CHORUS:
On Old long syne my Jo,
in Old long syne,
That thou canst never once reflect,
on Old long syne.

My Heart is ravisht with delight,
when thee I think upon;
All Grief and Sorrow takes the flight,
and speedily is gone;
The bright resemblance of thy Face,
so fills this, Heart of mine;
That Force nor Fate can me displease,
for Old long syne.

CHORUS

Since thoughts of thee doth banish grief,
when from thee I am gone;
will not thy presence yield relief,
to this sad Heart of mine:
Why doth thy presence me defeat,
with excellence divine?
Especially when I reflect
on Old long syne

CHORUS

Should auld acquaintance be forgot,
and never brought to mind ?
Should auld acquaintance be forgot,
and auld lang syne* ?

CHORUS:
For auld lang syne, my jo (or my dear),
for auld lang syne,
we’ll tak a cup o’ kindness yet,
for auld lang syne.

We twa hae run about the braes,
and pu’d the gowans fine ;
But we’ve wander’d mony a weary fit,
sin auld lang syne.

CHORUS

We twa hae paidl’d i' the burn,
frae morning sun till dine ;
But seas between us braid hae roar’d
sin auld lang syne.

CHORUS

And there’s a hand, my trusty fiere !
and gie's a hand o’ thine !
And we’ll tak a right gude-willy waught,
for auld lang syne.

CHORUS

Haurien d'oblidar-se les velles amistats
i mai recordar-les?
Haurien d'oblidar-se les velles amistats
i els vells temps?

TORNADA:
Pels vells temps, amic meu,
pels vells temps:

beguem una copa de cordialitat
pels vells temps.
Tots dos hem corregut pels vessants
i recollit les belles margarides,
però hem errat molt amb els peus adolorits
des dels vells temps.

TORNADA

Tots dos hem vadejat el corrent
des del migdia fins al sopar,
però amples mars han rugit entre nosaltres
des dels vells temps.

TORNADA

I heus aquí una mà, el meu fidel amic,
i dona'ns una de les teves mans,
i beguem un cordial glop de cervesa
pels vells temps! .

TORNADA

Història[modifica]

Robert Burns va enviar una còpia de la cançó original al Museu de la Música Escocesa, amb la següent nota: “La cançó adjunta, una antiga cançó, dels vells temps, mai donada a la impremta fins ara, ni tan sols ha circulat manuscrita fins que la vaig recollir d'un ancià". Part de la lletra va ser, de fet, "recollida", més que escrita pel poeta; la balada "Old Long Syne" ("Fa molt temps") impresa en 1711 per James Watson mostra en el vers inicial i en la tornada una semblança considerable amb el poema, posterior, de Burns, i és gairebé segur que es derivi de la mateixa "antiga cançó". Es considera just atribuir la resta del poema al mateix Burns.[1]

Existeixen certs dubtes que la melodia avui utilitzada sigui la mateixa que Burns havia disposat originalment, però s'usa àmpliament a Escòcia i en la resta del món.[2]

Versions en altres llengües[modifica]

Hi ha multitud de versions en altres llengües: alemany, castellà, català, etc.

Català[modifica]

La versió en català s'anomena L'hora dels adeus. Se li ha donat aquest nom popularment per ser la forma de la lletra més estesa. Heus aquí el text, absolutament aliè a l'original escocès:

És l'hora dels adeus
i ens hem de dir adeu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem adeu-siau.
No és un adeu per sempre,
és un adeu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran.
La llei que ens agermana,
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més catalans.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Auld Lang Syne a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Vegeu texts en català sobre "Auld Lang Syne" in NSRW a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Variants