Aurelià d'Arle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAurelià d'Arle
Nom original(fr) Aurélien d'Arles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAurelianus
523 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia
Mort16 juny 551 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Lió Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSants Apòstols (Lió): restes desaparegudes 
Arquebisbe d'Arle
546 – 551
← AuxaniusSapaudus →
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat16 de juny
IconografiaRobes de bisbe
Família
PareSacerdos of Lyon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Aurelià d'Arle (Gàl·lia, final del s. V - Lió, 16 de juny de 551) va ser un Bisbe d'Arle. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou elegit bisbe d'Arle en 546. El rei Khildebert I demanà al papa Vigili I que el nomenés vicari de la Santa Seu a les Gàl·lies, i Aurelià en fou investit. Va fundar a Arle el monestir de Sant Pere, al que donà una regla inspirada en la de Cesari d'Arle. Participà en el concili d'Orleans de 549, que condemnà el nestorianisme i l'eutiquianisme. EL 29 d'abril de 550, Vigili li respongué una carta en la qual el bisbe es planyia de la Qüestió dels Tres Capítols. El papa se'n justificava tot dient que no pensava admetre propostes contràries a les dels concilis de Nicea, Calcedònia i el primer d'Efes. Demanava a Aurelià que intercedís davant Khildebert perquè els rei got Tòtila, arrià, respectés l'Església de Roma. Mort a Lió en 551, fou sebollit a la basílica dels Sants Apòstols.[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. Baudat, Michel. Les saints d'Arles : images de la sainteté en Provence : histoire et iconographie. Châtillon-sur-Indre: fr, 2013. ISBN 978-2-911948-38-1. 
  2. Baudat, Michel; Creissen, Claire-Lise «Les saints arlésiens : diffusion cultuelle et iconographique» (en francès). Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et scientifiques, 132, 10, 2012, pàg. 67–89.
  3. Settipani, Christian. Les ancêtres de Charlemagne (en gt). Paríd: Editions Christian, 1989. ISBN 2-906483-28-1. 

Bibliografia complementària[modifica]