Vés al contingut

Ausentes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAusentes
Fitxa
DireccióDaniel Calparsoro López-Tapia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticPilar Revuelta Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJuan Alexander
GuióDaniel Calparsoro López-Tapia, Ray Loriga i Elio Quiroga Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos Jean Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosep Maria Civit i Fons Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIván Aledo Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsReyes Abades
ProductoraStar Line TV Productions S.L
Estudios Picasso
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2005 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació701.684,95 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller psicològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0433817 FilmAffinity: 983978 Allocine: 130138 Rottentomatoes: m/the_absent_2005 Letterboxd: the-absent Allmovie: v339394 TCM: 646904 TMDB.org: 133713 Modifica el valor a Wikidata

Ausentes és una pel·lícula de thriller psicològic espanyola de 2005 dirigida per Daniel Calparsoro[1] i protagonitzada per Ariadna Gil i Jordi Mollà.[2]

Argument

[modifica]

Julia (Ariadna Gil) conviu amb el seu espòs Samuel (Jordi Mollà) i els seus dos fills: Félix (Nacho Pérez) i Luis (Omar Núñez). Julia perd la seva feina, però per la seva edat i experiència no aconsegueix trobar-ne una altra de la mateixa posició. Tots ells viuran a una urbanització de xalets als afores de Madrid.[3]

Només arribar, la Julia percep coses estranyes a la urbanització: tot sembla buit, no obstant això, hi ha "alguna cosa" que no li agrada... En Félix no accepta a la seva mare, però en Luis (el petit) li té molt afecte.[cal citació]

Aquestes pors i temors fan que Julia es plantegi si realment és acceptada per la seva família. Un dia, Julia comença a veure una dona estranya a casa seva. L'"aparició" només és visible en la penombra, i s'esvaeix en entrar la llum de fora. En Samuel, incrèdul del que diu la seva esposa, comença a aplicar-li forts sedants, alhora que la tanca a la seva habitació. Això comença a fer sospitar a la Julia que, en una de les seves sortides, el segueix i el troba en una casa buida, conversant amb, aparentment, una persona imaginària. En pujar al pis superior de casa, la Julia veu a en Félix en una situació similar; aquest, sorprès per veure-la aquí, l'amenaça amb una katana de pràctica. En sortir de casa, Julia comença a sentir veus, alhora que siluetes amenaçadores semblen assetjar-la.[cal citació]

Aquests fets fan que la Julia intenti escapar-se del poble amb en Luis, però aquest és capturat per la "dona estranya". Tement per la seva vida i la del seu fill, la Julia puja al cotxe d'en Samuel i l'atropella. En Félix n'és testimoni i comença a córrer. La Julia el persegueix amb un ganivet, intentant trobar a en Luis. En Félix es refugia en la piscina local, i en demanar ajuda, la Julia de sobte és colpejada "per l'aire".[cal citació]

La pel·lícula llavors ens revela que la Julia pateix algun tipus de malaltia mental que li impedeix veure a la gent, i el seu marit la cuida (amb més o menys paciència, amb més o menys resignació, amb més o menys violència). En Félix, que sembla no tenir respecte vers la seva mare, veu en ella a una figura materna feble a causa de la seva malaltia, sense capacitat d'imposar-se a ell. En realitat, en Félix es preocupa per la seva mare, encara que l'estat de la Julia fa que li tingui por. La dona que la Julia veu a vegades a casa seva és la mainadera dels seus fills, perquè ella no pot fer-se'n càrrec en el seu estat.[4]

Bàsicament, el director juga mostrant-nos la vida des del punt de vista de la Julia, ocultant-nos la "veritable realitat" fins a l'escena final.[cal citació]

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

En aquesta pel·lícula es planteja les pors que pot suposar la vida quotidiana. Els plans dels ulls de cada protagonista són els que determinen el grau de subjectivitat del que estem veient.[5]

Premis i crítiques

[modifica]

Tot i que Ariadna Gil va guanyar el premi a la millor actriu al Fantasporto de 2007 pel seu paper,[6] la pel·lícula no va rebre bones crítiques.[7]

« "L'intent de 'minimalitzar' el grunyit i disgust esdevé en un pueril catàleg d'esglais (electro)domèstics, simbolismes gastats i gaters (...) Puntuació: ★★ (sobre 5)." »
— Javier Cortijo: Diari ABC[8]
« "Una atmosfera asfixiant, gèlida (...) tanmateix el guió arriba a un final replet de trucs de màgia en el qual poques coses s'entenen (...) Puntuació: ★★½ (sobre 5)" »
— Javier Ocaña, Cinemanía
« "Durant pràcticament el 95% de la durada del film, les coses s'aguanten (...) El problema és el 5% restant (...) han fet trampa" »
— M. Torreiro: Diari El País

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]