Austau VII d'Orlhac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAustau VII d'Orlhac
Nom original(fr) Astorg VII d'Aurillac Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1225 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Orlhac Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1300 Modifica el valor a Wikidata (74/84 anys)
Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Austau d'Orlhac o Austorc (ca. 1225- ca. 1291) va ser un trobador nascut vers 1225 al Castell de Conros, situat a l'actual Arpajon (Arpajon-sur-Cère en francès). Es conserva el seu testament de 1291.

Biografia[modifica]

Era fill d'Austau VI d'Orlhac i de Margarita de Malemort i tenia un germà, Durand de Montal, senyor de Laroque.

  • El 24 de juny de 1261, Austau i Durand, fills i hereus d'Austau d'Orlhac, donen a Guilhem de Montal, Guilhem de Malemort i Malfre de Castelnau, guardians del testament del seu pare, la meitat dels ingressos de totes les seves terres durant tres anys a fi de pagar els drets, despeses, multes, deutes i almoines rebuts de la successió. Acte segellat per Hug IV de Rodés, comte de Rodès, i Aimar, abat d'Orlhac.
  • Va ser armat cavaller per Lluís IX de França el dia de Pentecosta de 1267.
  • El 22 d'agost de 1270 va vendre al seu germà Durand de Montal diverses possessions per 13 060 sous de Clermont, per poder seguir Sant Lluís a la Vuitena Croada. A partir de 1274, Austau va entrar en guerra amb el nou comte de Rodés, Enric II.

Obra[modifica]

Només s'ha conservat d'ell un sirventès molt bell i també sever on critica la lleugeresa del clergat del seu temps. Està escrit el 1250.[1]

  • (40,1)[2] Ai! Dieus! per qu'as facha tan gran maleza

Referències[modifica]

  1. Vegeu la pàgina web RIALTO, mencionada als enllaços externs
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica]

  • Félix de La Salle de Rochemaure, Les troubadours cantaliens, Aurillac, 1910
  • Alfred Jeanroy, Le troubadour Austorc d'Aurillac et son sirventés sur la septième Croisade, in Romanische Forschungen 23 (1907), pàg. 81-87
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Austau d'Orlhac és el número PC 40]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]