Autotraducció

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'autotraducció és la traducció d'un text de partida a un text destinació per part de l'autor del text de partida. L'autotraducció es troba en diversos contextos d'escriptura i és particularment interessant en el camp literari. La pràctica de l'autotraducció ha cridat l'atenció dels estudiosos sobretot de l'inici del segle, a l'estela d'intenses recerques en el camp de la traducció no autorial en el vintè segle. L'autotraducció és reconeguda com a branca especial de la traductologia almenys des del 1998, data de la publicació de la primera edició de la Routledge Encyclopedia of Translation Studies.

Tipus d'autotraducció[modifica]

L'autotraducció pot derivar d'una activitat regular de l'autor, o d'una experiència del tot ocasional, deguda a una multiplicitat de motius. Aquesta darrera confirmació és representada, per exemple, de James Joyce, que autotraduí en italià dos passos del seu "Work in Progress" (en seguit intitulat "Finnegans Wake").[1] Altres confirmacions rellevants són les autotraduccions de Stefan George i Rainer Maria Rilke.[2]

L'autotraducció pot verificar-se algun temps després de la conclusió de l’original o durant el procés de creació, així que les dues versions es desenvolupen gairebé simultàniament i poden afectar-se mútuament.

L'autotraducció pot implicar també més d'una llengua d'arribada, nativa o adquirida. És aquest el cas d'escriptors com ara Fausto Cercignani,[3] Alejandro Saravia[4] i Luigi Donato Ventura.[5]

L'autotraducció a Espanya[modifica]

És freqüent l'autotraducció entre els escriptors en català, basc i gallec.[6] Entre els més coneguts hi ha els escriptors Carme Riera,[7] Manuel Rivas[6] i Bernardo Atxaga.[8]

Referències[modifica]

  1. Veus Jacqueline Risset, "Joyce Translates Joyce", en Comparative Criticism, 6 (1984), pp. 3-21.
  2. Veus Dieter Lamping, "Die literarische Übersetzung als de-zentrale Struktur: Das Paradigma der Selbstübersetzung", en Harald Kittel (cur.), Geschichte, System, Literarische Übersetzung / Histories, Systems, Literary Translations, Berlino, 1992, p. 212-227.
  3. Per una autotraducció de l'italià a l'alemany, a l’anglès i al francès veus http://users.unimi.it/austheod/adagio3l.pdf
  4. Alejandro Saravia és un escriptor bolivià-canadenc. La seva recollida de poesies Lettres de Nootka és escrita en anglesa, francesa i espanyol.
  5. Veus Alide Cagidemetrio, “Trilinguismo letterario: il caso americano di Luigi Donato Ventura”, en Furio Brugnolo e Vincenzo Orioles (curr.), Eteroglossia e plurilinguismo letterario. II. Plurilinguismo e letteratura, Roma, 2002, pp. 377-388.
  6. 6,0 6,1 Xosé Manuel Dasilva (2009): "Autotraducirse en Galicia". Quaderns 16, pp.143-156.
  7. Luisa Cotoner Cerdó (2011): "Variación cultural, técnicas y procedimientos estilísticos a propósito de las autotraducciones al castellano de Carme Riera". En: Tejuelo 10, pp. 10-28.]
  8. J. Garzia Garmendia (2002): "Conversación con Bernardo Atxaga sobre la autotraducción de Obabakoak", Quimera 210, pp. 53-57.