Stefan George
 (1910)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1868 Büdesheim |
| Mort | 4 desembre 1933 (65 anys) Minusio (Suïssa) |
| Sepultura | Minusio Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1889–) Ludwig-Georgs-Gymnasium (1882–) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín Munic Heidelberg |
| Ocupació | poeta, lingüista, escriptor, traductor |
| Activitat | 1883 – 1933 |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Simbolisme |
Premis
| |
     | |
Stefan George (Bingen, Estat Popular de Hesse 12 de juliol de 1868 - Locarno, 4 de desembre de 1933) va ser un poeta i traductor alemany.
Biografia[modifica]
George va nàixer a Bingen, Els seus primers escrits daten de prop de 1890. George va fundar una important revista literària anomenada Blätter für Die Kunst, al voltant del qual es va gestar un cercle literari. Atès que el règim nazi va considerar que podia guanyar popularitat declarant George com a poeta nazi, aquest va abandonar Alemanya i va emigrar a Suïssa. George mateix va evitar-hi tota associació, i va morir a Locarno. Els nazis van nomenar George poeta nacional després de la seua mort.
Obra[modifica]
La poesia de George està caracteritzada per un ethos aristocràtic i remot; els seus versos eren molt formals en estil, de to líric, i fins i tot arcans en el seu llenguatge. Es va deixar influir per les formes clàssiques gregues, front a l'onada realista en la literatura alemanya del seu temps. Considerant que l'objecte de la poesia era distanciar-se del món - va ser un fervent partidari de la idea de l'art per l'art, i va ser influït per Nietzsche - l'estil de George té moltes afinitats amb el simbolisme francès; va mantenir contacte amb molts dels seus representants, incloent-hi a Stéphane Mallarmé i a Paul Verlaine.
George va ser un important pont entre el segle xix i el modernisme alemany. Va experimentar amb diversos tipus de mètriques, puntuacions, fosques al·lusions i tipografia.
La col·lecció de poemes més recordada de George va ser titulada Algabal; el títol de la qual és una referència a l'emperador romà Heliogàbal. George també va ser un important traductor; va traduir a Dante Alighieri, William Shakespeare i a Charles Baudelaire a alemany.
Influència[modifica]
George va ser considerat pels seus contemporanis una espècie de profeta o de sacerdot, mentre que ell es considerava un messies d'un nou regne que seria dirigit per les elits intel·lectuals i artístiques, unides per la seua fidelitat a un líder més poderós. La seua poesia va posar èmfasi en el autosacrifici, l'heroisme i el poder. D'aquesta manera va obtenir popularitat entre la dreta política en els cercles nazis. Un grup d'escriptors que es van congregar al seu voltant van ser coneguts com els Georgekreis (el cercle de George).
Els crítics consideren que en la seua obra hi ha idees proto-feixistes, considerant que molts dels qui van liderar la Resistència Alemanya contra els nazis van eixir dels seus seguidors, notablemnte els germans Stauffenberg que van ser presentats a George pel poeta i catedràtic Albrecht Von Blumenthal.
Fora dels Georgekreis estava Hugo Von Hofmannsthal, un dels més importants literats modernistes d'Àustria (que es va alliberar de la influència de George), i també alguns dels membres que van intentar assassinar Hitler en l'atemptat del 20 de juliol, incloent al mateix Claus von Stauffenberg.
També es considera que George va influir en Franz Kafka.
Moltes de les poesies de George van ser musicalitzades notablement pels músics de la Segona Escola de Viena.
Obres[modifica]
- Hymnen (1890)
- Pilgerfahrten (1891)
- Algabal (1892)
- Schwarze Rappen (1893)
- Mein Garten (1894)
- Des Jahr Der Seele (1897)
- Der Teppich des Lebens und Die Lieder Von Traum und Tod (1900)
- Die Fibel (1901)
- Tage und Taten (1903)
- Der siebente Ring (1907)
- Der Stern des Bundes (1914)
- Der Krieg (1917)
- Drei Gesaenge: An Die Toten, Der Dichter in Zeiten Der Wirren, Einem jungen Führer im ersten Weltkrieg (1921)
- Des neue Reich
