Ayanta Barilli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAyanta Barilli
AyantA Barilli.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ayanta Sánchez Barilli Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1969 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, escriptora, locutora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFernando Sánchez Dragó Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0054669 Modifica el valor a Wikidata

Ayanta Sánchez Barilli (Roma, 17 de febrer de 1969) és una actriu, locutora de ràdio i escriptora, finalista del Premi Planeta 2018. També ha treballat en televisió, cinema i teatre com a actriu, directora i productora.[1]

Actualment dirigeix el programa de ràdio A Media Luz, un magazín cultural a l'emissora esRadio.

Biografia[modifica]

Filla de l'escriptor Fernando Sánchez Dragó i de la professora d'història i filosofia Caterina Barilli. És la segona de quatre germans per part de pare, tots ells són fills de mares diferents i de nacionalitats diferents. Ayanta Barilli va viure durant la seva infància a Roma. Tres anys després de la mort prematura de la seva mare, es va traslladar a Madrid en 1981. Té dos fills.[2][3]

Estudià dansa clàssica amb Victor Ullate i Art Dramàtic amb Zulema Katz i Dominic de Facio. Amb vint anys la contracta Televisió Espanyola per presentar Buenos días, un programa matinal dirigit per Luis Melgar. Comença a treballar en cinema com a actriu amb Lo más natural, Don Juan en los infiernos, Amo tu cama rica, Los peores años de nuestra vida, Volaverunt. En teatre actúa a Trabajos de amor perdidos, Mandíbula afilada, Arsénico por compasión, Descalzos por el parque. Dirigeix l'obra infantil La muñeca viajera. A televisió interpreta personatges principals a les sèries Vecinos, Pepa y Pepe, Por fin solos i A las once en casa.

Ha col·laborat a més en diferents programes literaris dirigits per Fernando Sánchez Dragó. L'últim de tots ells, Libros con Uasabi. Es va ocupar de la direcció de càsting de Oviedo Express de Gonzalo Suárez i de La montaña rusa d'Emilio Martínez Lazaro. Ha treballat com a coach en la pel·lícula mexicana Como agua para chocolate d'Alfonso Arau, així com a Las 13 rosas i a La montaña rusa, ambdues de Emilio Martinez Lázaro.

En 2001 començà a col·laborar amb la Cadena COPE a La linterna de Federico Jiménez Losantos, i en 2003, en La Mañana com a crítica de teatre i de llibres, amb l'espai titulat "Grandes mujeres en la historia de España" i la secció Un año de amor, un concurs radiofònic de cartes d'amor. En 2007 assumeix el càrrec de directora artística del Teatre Lara de Madrid, on aconseguirà renovar el seu històric pati de butaques i donarà inici a la cartellera off, que comptarà amb grans èxits com La función por hacer, dirigida per Miguel del Arco i que obtindria alguns premis Max.

En 2009 comença a treballar en la Cadena esRadio, on, des de 2009 fins a 2018, va dirigir i va presentar els programes EsAmor i EsSexo. Així mateix, ha col·laborat amb les edicions digitals d' El Mundo i El Español, amb els blocs EsAmor i EsSexo. A partir de setembre de 2018 és la directora i presentadora del program A media luz, emès de dilluns a dijous de 00.30 a 3.00.

En 2018 va ser finalista del Premi Planeta amb la seva novel·la Un mar violeta oscuro, presentat amb el pseudònim Sandra Glaser.[4]

Cinema[modifica]

Any Pel·lícula Director
1999 Volavérunt Bigas Luna
1994 ¡Por fin solos! Antonio del Real
1994 Los peores años de nuestra vida Emilio Martínez-Lázaro
1991 Amo tu cama rica Emilio Martínez-Lázaro
1991 Don Juan en los infiernos Gonzalo Suárez
1990 Lo más natural Josefina Molina
1990 La settimana della sfinge Daniele Luchetti
1987 A cena con il vampiro Lamberto Bava

Llibres[modifica]

Any Títol Ressenya
2018 Un mar violeta oscuro Novel·la finalista del Premi Planeta
2013 Pacto de sangre Escrit al costat de Fernando Sánchez Dragó sobre les relacions entre pares i fills
2005 Un año de amor Recopilació de les millors cartes d'amor emeses en el seu programa radiofònic

Teatre[modifica]

Obra Director
Kafka y la muñeca viajera Ayanta Barilli
Descalzos por el parque Pep Antón Gómez
Arsénico por compasión Gonzalo Suárez
Mandíbula afilada Paco Mir
Trabajos de amor perdidos Carlos Marchena
Harem Giorgio Albertazzi
Vallete Cannibali Marcantonio Graffeo
Fuoco Fatuo G. Pontani

Sèries de televisió[modifica]

Año Título
2010 ¿Qué fue de Jorge Sanz?
1998 A las once en casa
1998 La vida en el aire
1995 Pepa y Pepe
1995 ¡Por fin solos!
1995 Juntas pero no revueltas

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ayanta Barilli