Giorgio Albertazzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiorgio Albertazzi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1923 Modifica el valor a Wikidata
Fiesole (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roccastrada (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBronquitis Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVilla Tolomei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversità degli Studi di Firenze
Centre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, guionista, actor de teatre, director de televisió, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –  2016 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgiorgioalbertazzi.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0016617 Allocine: 341 Allmovie: p682 TMDB.org: 34593
Musicbrainz: aa178492-e346-4e37-8dc5-184c0b677f57 Discogs: 1474534 Modifica el valor a Wikidata

Giorgio Albertazzi (Fiesole, Toscana, 20 d'agost de 1923 - Roccastrada, Toscana, 28 de maig de 2016)[1] va ser un actor i director de teatre italià.

De jove es va adherir a la República Social Italiana (Salò), en la que va assolir el rang de tinent. A la fi de la Segona Guerra Mundial va ser empresonat durant dos anys per col·laboracionista. Fou amnistiat per Palmiro Togliatti i va estudiar arquitectura. El 1949 va treballar en Troilos i Crèssida, de Shakespeare, dirigit per Luchino Visconti, iniciant una carrera llarga i productiva Des de principis dels anys 1950 també es va veure a la gran pantalla i va aparèixer en més de 50 pel·lícules. A partir de 1969, va dirigir diverses pel·lícules de televisió, entre les quals la minisèrie George Sand el 1981. Des del 2003, va ser el director del Teatro di Roma. Es recorda la seva labor al costat de l'actriu Anna Proclemer. El 2007, Albertazzi es va casar amb la seva parella habitual, Pia de Tolomei, 36 anys més jove que ell

En 1996 va ser condecorat Cavaller gran creu de Orde al Mèrit de la República Italiana[2] i el 2002 rep la Medaglia d'oro ai benemeriti della cultura e dell'arte.[3]

Filmografia[modifica]

Actor[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Director[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Llibres[modifica]

  • La nave dei liberti, Bologna, Cappelli, 1953.
  • Pilato sempre, Milano, Ghisoni, 1973.
  • Uomo e sottosuolo, Milano, Ghisoni-Contemporanea, 1976.
  • Un perdente di successo, Milano, Rizzoli, 1988. ISBN 88-17-53014-X.
  • Poesie e pensieri, a cura di Pia Tolomei di Lippa, Mariangela D'Abbraccio, Eugenio Murrali, Walter Veltroni, Bologna, Cue Press, 2020. ISBN 9788855100465.

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]