Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local o simplement bé d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).[1] La declaració dels béns culturals d'interès local immobles la fa el ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o el ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
L'Avinguda Colomer de Gelida pot ser un exemple de bé cultural d'interés local.
Referències
- ↑ LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) text oficial i complet de la llei
Vegeu també
Enllaços externs
- Web de la Direcció del Patrimoni Cultural del Departament de la Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya