Bérault Stuart d'Aubigny
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1452 (Gregorià) |
| Mort | 15 juny 1508 (Gregorià) (55/56 anys) Escòcia |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat, Senyor, diplomàtic, escriptor |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Cònjuge | Anne de Maumont, Comtesse de Beaumont-le-Roger (en)  Guillemette de Boucard (en) |
| Fills | Anne Stuart, Comtesse de Beaumont-le-Roger (en) (  Anne de Maumont, Comtesse de Beaumont-le-Roger (en) )Guyonne Stuart (en) ( Guillemette de Boucard (en) ) |
| Pares | John Stewart, 2nd Lord of Aubigny (en) i Beatrix d'Apchier (en) |
Bérault Stuart , III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.
Família[modifica]
Va ser fill de John Stuart, II senyor d'Aubigny, i de Beatrix d'Apchier. Casat en primeres núpcies amb Guillemette de Boucard, i en segones amb Anne de Maumont, comtessa de Beaumont-le-Roger, amb qui va tenir una filla:[1]
- Anne Stuart d'Aubigny.
Servei a Itàlia[modifica]
El 1499 va comandar l'exèrcit de Lluís XII de França que en aliança amb la República de Venècia i amb Cèsar Borja va envair el ducat de Milà durant la Guerra d'Itàlia de 1499–1501. En 1501, en compliment del tractat de Granada pel qual Lluís XII i Ferran el Catòlic es van repartir el Regne de Nàpols, va avançar per territori napolità enderrocant a Frederic III de Nàpols durant la guerra de Nàpols (1501-1504).
Les tropes franceses de d'Aubigny, 1.000 soldats de cavalleria, 3.500 francesos i llombards d'infanteria i 3.000 mercenaris suïssos,[2] amb el suport de les de Cèsar Borja i de la flota genovesa de Phillip de Ravenstein [3] van anar prenent Marino, Cavi, Montefortino i van posar sota setge a Càpua, defensada per Fabrizio Colonna,[4] Hug de Cardona i Rinuccio da Marciano, la ciutat va ser presa mitjançant traïció al cap de pocs dies, els seus generals capturats i els seus habitants massacrats;[5] 7.000 persones van morir en l'assalt [6] (Colonna i Cardona serien rescatats, Marcià va morir). Gaeta i Aversa es van rendir, com Nàpols, defensada per Prospero Colonna. L'octubre de 1501 Frederic, assetjat a Castel Nuovo, va lliurar finalment totes les seves possessions al regne de França, retirant-se a Ischia; posteriorment seria conduït a França, d'on se li va prohibir sortir, rebent en compensació per la pèrdua del regne una pensió de 30.000 lliures i el comtat de Maine.[7]
El 1502, sota les ordres del virrei francès de Nàpols Lluís d'Armagnac, es va enfrontar contra les forces de Gonzalo Fernández de Córdoba, a les que va fer retrocedir cap al sud. L'arribada de reforços espanyols a la península itàlica va canviar el rumb de la guerra, i en la Batalla de Seminara de 1503 d'Aubigny va ser derrotat per les tropes espanyoles sota el comandament de Fernando de Andrade;[8] un mes després va ser assetjat a Angitola i fet presoner [9] i conduït al Castel Nuovo de Nàpols.[10] Al començament de l'any següent, quan les tropes franceses es van retirar de Nàpols, va ser alliberat segons les condicions establertes en la capitulació de Gaeta.[11]
Va ser autor d'un llibre titulat Traité sur l'art de la guerre (Tractat sobre l'art de la guerra).[12]
Referències[modifica]
- ↑ # i5197 The peerage.com.
- ↑ Prescott, 96
- ↑ Guicciardini, llibre V, pàg. 33-48
- ↑ Catalán Deus, José. El Príncipe Del Renacimiento: Vida y Obra de César Borgia (en castellà). Debate, 2008, p.313. ISBN 848306779X.
- ↑ Guicciardini, llibre V, pàg. 48-65.
- ↑ Sismondi, 166
- ↑ Jervis, William Henley. A History of France: From the Earliest Times to the Establishment of the Second Empire in 1852 (en anglès). Harper & Brothers, 1862, p.286.
- ↑ Jerónimo Zurita: Història del rei Ferran el Catòlic. De les empreses, i lligues d'Itàlia Arxivat 2007-12-09 a Wayback Machine., llibre V, cap. XXV.
- ↑ Jean d'Autò: = ca & source = gbs_summary_r & cad = 0 # PPA334, M1 Chroniques de Louis XII , vol. II, p. 334.
- ↑ Autò, vol. II, p. 339.
- ↑ Zurita, V, LXI.
- ↑ Grosvenor house.