Bívia ibèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBívia ibèrica
Chalcides bedriagai Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN61472 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaScincidae
GènereChalcides
EspècieChalcides bedriagai Modifica el valor a Wikidata
Boscá, 1880
Nomenclatura
Sinònims
  • Chalcides bedriagai albaredae, Valverde, 1968.
Subespècies
  • Chalcides bedriagai bedriagai, Boscá, 1880.
  • Chalcides bedriagai cobosi, Valverde, 1998.
  • Chalcides bedriagai pistaciae, Valverde, 1966.
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La bívia ibèrica (Chalcides bedriagai) és una espècie de saure de la família dels escíncids de dimensions petites. Pertany a la família dels escíncids, rèptils escatosos proveïts d'extremitats molt petites, o bé totalment absents. Es troba al sud de Catalunya i País Valencià, així com a altres llocs del centre i el sud de la península Ibèrica de forma molt puntual. No es troba al nord de l'Ebre.[1] S'ha descrit una subespècie: C. bedriagai pistaciae.

Morfologia i costums[modifica]

Les bívies ibèriques tenen el tronc molt allargat i el cap aixafat. Arriben a una talla màxima de tan sols 16 cm. Tot i que semblen una sargantana, tenen les potes tan xicotetes que a penes són funcionals.[2] Hi ha cinc ditets a cada pota.

Generalment diürnes i actives fins al vespre, són animalets molt tímids que s'amaguen immediatament quan se senten en perill. Les bívies habiten a la sorra, preferentment en llocs amb vegetació dispersa d'arboç i matoll sec. Són carnívores; mengen petits llimacs, insectes, aranyes i cuques bola i els agrada molt furgar forats. Les femelles són vivípares.

Ecologia[modifica]

Les poblacions de bívies ibèriques estan disminuint ràpidament. Entre les amenaces a aquesta espècie, cal mencionar la modificació del seu hàbitat per l'edificació i urbanització gairebé contínua de la zona costanera del País Valencià. A aquestes pressions, s'afegeix la proliferació del porc senglar en altres llocs.

Referències[modifica]

  1. «El País Valencià - Espais naturals protegits». Arxivat de l'original el 2009-08-22. [Consulta: 23 febrer 2009].
  2. Fragment: Animals endèmics

Vegeu també[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bívia ibèrica