Riu Medjerda

Riu Medjerda

Tipus	Riu
Inici
Continent	Àfrica
Localització	serralada de l'Atles
Final
Localització	golf de Tunis
A36° 13′ 22″ N, 7° 36′ 12″ E B37° 06′ 42″ N, 10° 12′ 51″ E
Afluents	oued Mellègue, oued Siliana
Característiques
Dimensions	460.000 () m
Creua	Algèria i Tunísia
Superfície de la conca	22.500 km²
Mesures i indicadors
Cabal	29 m³/s

Riu Medjerda prop de Medjez El Bab

El riu Medjerda és el primer riu de Tunísia amb una conca de 23.500 km². Neix prop de Souk-Ahras, a Algèria; corre per aquest estat uns 65 km i entra a Tunísia prop de Jendouba, i recorre en aquest país uns 350 km fins al golf de Tunis, on desaigua formant un estuari al·luvial que marca el nord del golf i el sud de la badia de Ghar El Melh (Porto Farina). El seu recorregut total és de 415 km.

L'afluent principal n'és l'Oued Mellegue. Els afluents de l'esquerra fan de drenatge a les muntanyes dites de la Medjerda i als Djebel El Guessa, Djebel Bou Goutran, Djebel Sabram, Djebel Tabouna, Djebel Zbla, Djebel Anq i Djebel Lanserine. Els afluents principals per la dreta en són el Bou Heurtma, Kasseb i Beja. La confluència amb l'Oued Mellegue drena, amb els seus nombrosos afluents, una gran zona que va fins a Algèria. Per aquesta part, els afluents en són l'Oued Tessa, Oued Siliana, Kralled (que travessen els pendents nord de les muntanyes Eich Cheid, El Adoba, Richane, i Kifene Ali Sansou), i altres de menors a les valls de les muntanyes Zeller, Berda i Tabrone.

La principal crescuda del riu es va produir el 1973 i va portar en sis dies 100 milions de tones de material, de les quals tres quartes parts es van dipositar a les zones inundables. La situació, a part d'aquesta dada excepcional, va millorar amb la construcció d'embassaments a partir del 1935, i va passar d'una mitjana de 25 milions de tones al sis milions actuals.

El seu nom clàssic fou Bagrades (Bagradas) i a la seva vora es van lliurar tres importants batalles. La primera, el 255 aC, entre Marc Atili Règul al front dels romans i Xantip pels cartaginesos, amb victòria cartaginesa. La segona, el 239 aC, entre el cartaginès Amílcar Barca i els mercenaris rebels i els seus aliats númides, amb victòria d'Amílcar durant la Guerra dels Mercenaris. La tercera, el 24 d'agost del 49 aC, entre Gai Curi, general de Juli Cèsar, i Publi Ati Var, el general pompeià i el seu aliat, el rei Juba I de Numídia, amb victòria dels pompeians.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Medjerda