Bahà-ad-Dawla (búyida)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBahà-ad-Dawla
Baha' al-DawlaBuyidCoinHistoryofIran.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 971
Mort 22 de desembre de 1012 (40/41 anys)
Behbahan
Religió Xiïsme
Dades familiars
Dinastia Buwàyhides
Fills
Pare Adud-ad-Dawla
Germans
Modifica dades a Wikidata

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Adud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman. Era el tercer fill d'Adud-ad-Dawla.

A la mort sobtada del seu germà Xàraf-ad-Dawla el 6 de setembre de 989, el va succeir com amir al-umarà a l'Iraq. Va agafar el títol suplementari de Diyà-al-Mil·la. El visir Abu-l-Qàssim Ala ibn Hasan ibn Ali va ordenar cegar al tercer germà, Samsam-ad-Dawla, que estava presoner, però aquest en la confusió es va escapar, i va reunir partidaris; llavors fou cridat a Shiraz pel mateix Abu-l-Qàssim Ala, que el va asseure al tron amb el suport de la mare de Samsam, Sayyida, i fou confirmat com a visir; Samsam va dominar Fars i Khuzistan (que depenia de l'Iraq). A Kirman el governador Timurtash donava suport a Bahà-ad-Dawla però Abu-l-Qàssim Ala el va fer empresonar i executar i així Samsam va dominar també Kirman.

Tot i així el deganat familiar corresponia al seu oncle Fakhr al-Dawla, emir de Rayy, Hamadan i Isfahan (Djibal). Fakhr va envair Khuzistan (que tot i que depenia de l'Iraq estava en mans de Samsan) potser per evitar que les possessions dels dos germans fossin contigües; però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar (989); això va incitar als dos germans a concertar una aliança. Samsan al-Dawla va renunciar al Khuzistan a favor del seu germà Bahà-ad-Dawla de l'Iraq, conservant Fars i Kirman; els dos es van declarar iguals, i van agafar el títol de malik (rei).

Com amir al-umara buwàyhida Baha al-Dawla va destronar al califa al-Tai i va posar al tron al seu cosí al-Qàhir (991). Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad i inicialment al-Qàhir li va donar ampli suport i li va concedir divers làqabs honorífics; va acceptar tanmateix el seu matrimoni amb la filla de Baha al-Dawla (que va morir abans de l'enllaç).

El 994 Baha al-Dawla va intentar obtenir la supremació sobre Samsan al-Dawla; el califa li va donar el títol de Shâhanshâh i va envair els territoris del seu germà, però fou derrotat i es va haver de retirar cap a Bàssora abandonant el Khuzistan (995). Samsan al-Dawla va obtenir tanmateix el control d'Oman. Fakhr al-Dawla del Djibal i Samsan al-Dawla es va reconciliar en aquest temps i el segon va reconèixer al primer com a degà (994).

La mort de Fakhr al-Dawla es va produir el 997. Un fill va rebre Hamadan (Shams al-Dawla) mentre l'altra rebia Isfahan i Rayy (Madjid al-Dawla). Això suposava la desaparició del degà familiar. Els disturbis en els dominis de Samsan al-Dawla van permetre a Baha al-Dawla actuar a Fars. Amb el suport del cap kurd Badr ibn Hasanwayh, va iniciar l'expedició al Fars el desembre del 998, però Samsan fou assassinat al mateix temps per un fill d'Izz al-Dawla Bakhtiar, que s'havia revoltat. Baha al-Dawla va entrar a Shiraz i va derrotar al fill rebel d'Izz al-Dawla i els seus germans, que havien assolit el poder. Es va establir a Shiraz (999) i després d'un breu retorn a Bagdad, s'hi va instal·lar defitivament i ja no va tornar a l'Iraq on els emirs menors Bany Ukayl de Mossul es van estendre cap al sud fins a al-Anbar; Baha al-Dawla només va conservar Bagdad i Wasit a l'Iraq. Vers el 1009 fou reconegut com a degà de la família per l'emir de Hamadan, Shams al-Dawla, i pel d'Isfahan i Rayy, Madjid al-Dawla.

Va morir a Arradjan (entre Fars i Khuzistan) el 2 de desembre de 1012. Havia designat successor al seu fill Sultan al-Dawla, que fou reconegut a l'Iraq, Fars i Khuzestan mentre un altre fill (dels cinc que va tenir) de nom Abu-l-Fawaris conegut per Kawan al-Dawla va rebre Kirman, i un tercer fill (Jalal-ad-Dawla) va rebre el govern de Bàssora.

Bibliografia[modifica]

  • R. N. Frye (1975). The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs. ISBN 0-521-20093-8