Baixador del tren d'Olot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Baixador del tren d'Olot
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Estil arquitectònicNoucentisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAmer (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBaixador del tren d'Olot
Map
 42° 01′ N, 2° 35′ E / 42.02°N,2.58°E / 42.02; 2.58
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC26512 Modifica el valor a Wikidata

El Baixador del tren d'Olot és una obra d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Baixador del tren caracteritzat per una andana de 43 m de llargada i una escala d'accés al camí que va d'Amer al Colomer, prop de l'embotelladora Fonter-Font Vella i la Font Picant.[1]

L'escala conduïa directament de l'andana a l'antic Hotel de la Font Picant.[1]

L'estructura, de planta rectangular, mitjançant un aterrassament i una escala en forma d'ela, permet salvar el desnivell des del pas del tren a l'entrada de l'hotel. Malgrat el seu estat de conservació, encara s'identifiquen tots els seus elements bàsics, com ara les parets, l'escala i les balustrades.[1]

Hi ha sis trams de balustrada, tres a cada costat de l'escala. Els barrots, en forma de doble gerra i motllurats, són de ciment i ànima de ferro, emmotllats, i només en queden en peu una desena dels setanta que hi debia haver.[1]

Les parets són arrebossades imitant la forma de grans blocs i de franges decoratives verticals.[1]

Història[modifica]

Des de principis del segle xx, cal destacar l'aprofitament comercial de les font picant (1903, amb el nom d'Amer Palatín). S'hi organitzaren al voltant xalets i torres d'estiueig, gràcies a la proximitat del baixador del Tren d'Olot i hi existí, davant mateix del baixador, i fins als anys 60, el famós Hotel de la Font Picant.[1]

Aquesta obra vinculada amb el carrilet i amb l'establiment de l'hotel, està datada de 1911.[1]

Des del tancament de l'hotel, el 1963, i la desaparició de la línia de ferrocarril, el 1969, s'ha anat deteriorant progressivament. Actualment només en resta l'estructura bàsica, la terrassa per salvar el desnivell i les escales, ja que les baranes estan en molt mal estat de conservació.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Baixador del tren d'Olot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].