Balderic II
Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel). Tot i ésser el primer príncep d'aquest nom, se'n diu el segon, com que de 955 a 959 hi va haver un bisbe del bisbat de Lieja que es deia Balderic també. Era un nebot de Renyer V, comte d'Hainaut.[1]
per Remacle Leloup, 1735
atribuït a Reynier de Huy
Al 1015, Balderic va establir l'abadia benedictina de Sant Jaume. Durant el seu regnat, la ciutat de Lieja va crear enllaços culturals amb Itàlia i l'imperi Bizantí.
Un bisbe italià anomenat Joan, conseller de Balderic, va pintar les pintures al fresc de la nova abadia. Al mateix temps, l'obra de la col·legiata de Sant Bartomeu s'acabà i és molt possible que artistes bizantins que van treballar a la capella dedicada al mateix sant a Paderborn, després van viatjar cap a Lieja. La pila baptismal (1107-1118) en bronze de l'antiga església de la Mare de Déu (ara a l'església de Sant Bartomeu), atribuïda a un artista Reynier de Huy, del qual no hi ha gaire traces, mostra una innegable influència bizantina.[2]
Va morir en marxar amb el seu exèrcit per ajudar l'emperador Enric II contra el comte d'Holanda abans de la batalla de Vlaardingen.
| Precedit per: Notger |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1008 – 1018 |
Succeït per: Wolbodó |
Referències
- ↑ Karl Morz Fabritius, Baldrich 956-959, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgines 21-22 (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))
- ↑ Jacques Stiennon (red), Histoire de Liège, Tolosa, Privat, 1991