Baltasar Montaner Fernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1895  Barcelona |
| Mort | 8 novembre 1957 (61 anys) Barcelona |
| Formació | Acadèmia d'Enginyers de Hoyo de Manzanares (Madrid) |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, enginyer militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general de brigada |
| Premis | |
Baltasar Montaner Fernández (Barcelona, 24 de desembre de 1895 - Barcelona, 8 de novembre de 1957) va ser un enginyer militar català.[1]
Biografia
[modifica]Fill de militar mallorquí de nom similar, mort el 1937. El setembre del 1910 va ingressar a l’Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, on es va graduar com a tinent primer d'enginyers (1916). El 1918 fou destinat a la companyia de sapadors de Mallorca i a l'any següent ascendí a capità. L'octubre de 1919 va casar amb Maria Gual Caro, filla del Comte d'Aiamans, i va tenir tres fills: Baltasar (arquitecte tècnic de professió), Maria i Conchita.[1]
El 1921 es trasllada a l'antic Marroc espanyol i participa activament en la Guerra del Rif. El 1927 retorna a les Illes Balears: va ser destinat a Maó i el 1933, recent ascendit a comandant, a Palma. El Cop d'Estat del 18 de juliol el sorprèn a Mallorca, on romangué destinat. Després d'una breu estada a Castelló (1938-1940) retornà a Palma, on fou ascendit a tinent coronel (1941) i a coronel (1947); aquest mateix any va ser designat per a la Prefectura de la Comandància de Fortificacions i Obres de Balears. Finalment ascendeix a General de Brigada el 1955, poc abans de la seva mort.[1]
Obres
[modifica]Atesa la seva singladura, encarada totalment al món militar, l'activitat com a enginyer es va limitar a aquest àmbit i adquireix rellevància en la seva etapa a les Balears, quan assoleix alta graduació militar. Durant la seva estada a Menorca (1927-1933) va deixar obres en instal·lacions militars de Maó, Biniancolla i Favàritx. A partir del 1933, ja a Mallorca, la carretera de Llucalcari[2] i la que és considerada la seva obra més destacada: el Quarter General Palacios, a les Avingudes de Palma, construït entre 1937 i 1945.[3][4]
Al llarg de la seva vida va rebre diverses condecoracions, com la Creu al Mèrit Militar i la Creu i Placa de l'Orde de Sant Hermenegild.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Quarter d'Enginyers». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 398. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Posición Llucalcari» (en castellà).
- ↑ Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947) (en castellà). Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears, 1990, p. 176. ISBN 84-7632-097-3.
- ↑ Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947) (en castellà). Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990, p. 315. ISBN 84-7632-097-3.
Bibliografia
[modifica]- (català) Dolç i Dolç, Miquel (dir.); Jiménez Riutord, Domingo. Gran Enciclopèdia de Mallorca. IV. Palma: Promomallorca Edicions, 1989. ISBN 84-86617-02-2.
- (castellà) Seguí Aznar, Miguel. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990. ISBN 84-7632-097-3.