Banc d'Espanya (Madrid)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Edifici del Banc d'Espanya
Banco de España (Madrid) 06.jpg
Edifici del Banc d'Espanya des de la Plaça de la Cibeles
Dades
Tipus edifici bancari
Arquitecte Eduardo Adaro
José Yarnoz Larrosa
Luis Cubillo de Arteaga
Alberto de Palacio y Elissague
Severiano Sainz de la Lastra
Rafael Moneo
Creació 1884
Data de finalització 2006
Ús banc
Cronologia
1884 inici de construcció
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
MunicipiMadrid
DistricteCentro
Barri administratiuCortes
Localització Carrer d'Alcalá i Passeig del Prado (Madrid)
 40° 25′ 06″ N, 3° 41′ 42″ O / 40.418267°N,3.694872°O / 40.418267; -3.694872
Bé d'interès cultural
Data 17 desembre 1999
Identificador RI-51-0010508
Activitat
Ocupant Banc d'Espanya
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La seu principal del Banc d'Espanya es troba a Madrid, amb façanes a la Plaça de Cibeles, el carrer d'Alcalá i el passeig del Prado.

El Banc d'Espanya, com a institució, va ser creat el 1856, com a fusió del Banc d'Isabel II amb el Banc de San Fernando, i la seva primera seu va ser l'edifici dels Cinc Gremis Majors, situat al carrer d'Atocha de la ciutat.

L'increment d'activitats va fer insuficient l'espai i el Consell director es va proposar la construcció d'una nova seu, gestionant la compra del Palau de Alcañices, propietat del duc de Sesto, i per l'adquisició va pagar el preu d'uns tres milions de pessetes.

Les obres del nou edifici es van fer seguint el projecte d'Eduardo Adaro i Severiano Díaz de la Lastra, projecte amb el qual aquests arquitectes van guanyar la medalla d'or de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1884. Aquell mateix any, el 4 de juliol, es posava la primera pedra del Banc, en un acte solemne, amb la presència del rei Alfons XII.

La planta es distribueix en crugies paral·leles a una sèrie de patis alineats amb els eixos del passeig del Prado i Alcalá articulades pel tram diagonal del xamfrà. Les façanes recullen un repertori decoratiu eclèctic, encara que la sobrietat de sòcols i plantes baixes accentuen la idea de solidesa representativa que correspon a la institució que acull. L'adequada gradació de la mida d'obertures a les diferents plantes i la seva varietat compensen la marcada horitzontalitat del conjunt.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banc d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata