Bandera de la Ciutat del Vaticà
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | bandera nacional i religious flag (en) |
| Ús | |
| Proporcions | 1:1 |
| Subjectes representats | camper, Claus del Cel i tiara papal |
| Adoptat per | Ciutat del Vaticà |
| Adoptat | 7 juny 1929 |
| Colors | or i blanc |
La bandera de la Ciutat del Vaticà és de forma quadrada constituïda per dues franges verticals d'igual amplada, groga la de l'esquerra i blanca la de la dreta. A la part blanca i en el seu centre s'hi situen les claus de Sant Pere creuades i coronades per la tiara papal de l'escut d'armes.[1][2] Va ser adoptada el 7 de juny de 1929, any en què el papa Pius XI va signar els pactes del Laterà amb Itàlia, creant el nou estat independent de la Ciutat del Vaticà. Les proporcions són 1:1.[3]
La Santa Seu, que governa la Ciutat del Vaticà, té jurisdicció eclesiàstica sobre l'Església Catòlica Romana. Com a resultat, la bandera també és un símbol de la fe o identitat catòlica, i sovint es mostra a les esglésies catòliques.[4]
La bandera de la Ciutat del Vaticà és, juntament amb la bandera suïssa, una de les dues úniques banderes estatals de proporcions 1:1 (de forma quadrada).[3] La bandera belga té unes proporcions 13:15 el que fa que tingui els costats gairebé de la mateixa longitud i, per tant, quan oneja, sembla que sigui quadrada.[5]
Un altre tret distintiu és que es tracta de l’única bandera en què els colors groc i blanc (anomenats "or" i "argent" en heràldica) es representen de costat, ja que una de les regles fonamentals dels esmalts heràldics és que no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall. En aquesta bandera els colors representen els colors que tenen les claus de Sant Pere a l'escut.
Descripció
[modifica]La Llei Fonamental de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, a l'article 23.1, descriu la bandera de la següent manera[6] i se'n dóna un model com a referència a l'Annex A de la mateixa Llei:[7]
"es compon de dos camps dividits verticalment, un groc adherit al fust i l'altre blanc, i en aquest últim porta la tiara amb les claus"
Versió incorrecta
[modifica]Una versió incorrecta de la bandera, que conté algunes parts en vermell (especialment la part que hi ha sota la tiara), s'ha difós en els darrers anys a Internet i es va comercialitzar durant molt de temps abans de ser corregida.[8][9] Fins i tot, la Nunciatura Apostòlica a Alemanya va fer servir aquesta versió incorrecta i va declarar que la bandera no calia que fos quadrada.[10]
Història
[modifica]Abans de 1808, els Estats Pontificis utilitzaven habitualment una bandera bicolor groc-vermella, derivada dels colors de l'escut d'armes de la Santa Seu, a més de ser els dos colors tradicionals del Senat i del poble romà.[11][12][13] El 1798, Napoleó Bonaparte va establir la República Romana, que va introduir una bandera negra, blanca i vermella. Després que es restaurés el govern papal, el papa Pius VII va restaurar l'escarapel·la papal, que es descrivia com a vermella i groga.[14] El mateix papa Pius VII va ordenar, el 1808, a la Guàrdia Noble del Vaticà i a altres tropes que substituïssin el color vermell pel blanc, per tal de distingir-les de les tropes que s'havien incorporat a l'exèrcit de Napoleó.[15]
El 1803, els Estats Pontificis van començar a utilitzar una bandera mercantil blanca amb l'escut papal al centre. Aquesta bandera es va oficialitzar el 7 de juny de 1815. El 17 de setembre de 1825 va ser substituïda per una bandera groga i blanca que prenia els seus colors dels materials de les dues claus (groc per a l'or, blanc per a la plata). Aquests colors probablement van ser presos de la bandera de la guàrdia Palatina de 1808.[16] Aquesta va ser la primera bicolor utilitzada pels Estats Pontificis i l'avantpassat de la bandera moderna de la Ciutat del Vaticà.[17] La bandera mercant també va servir com a bandera estatal a terra.[16]
A partir del 1831, la infanteria papal va onejar banderes quadrades grogues i blanques. Al principi, estaven dividides en diagonal, però després del 1849 es van dividir verticalment com la bandera mercant. L'últim color de la infanteria, adoptat el 1862, va ser una bandera quadrada blanca i groga.[17]
El 8 de febrer de 1849, mentre el papa Pius IX estava exiliat a Gaeta, es va declarar la República Romana. La bandera del nou govern era la tricolor italiana amb el lema "Dio e Popolo" a la franja central.[18] El govern papal i les seves banderes van ser restaurats el 2 de juliol de 1849. El 20 de setembre de 1870, els Estats Pontificis van ser conquerits per Itàlia completant la unificació italiana.
Després de la signatura dels pactes del Laterà el 1929, les autoritats papals van decidir utilitzar la bandera mercantil de 1825-1870 com a bandera del futur estat independent de la Ciutat del Vaticà.[19] El tractat va entrar en vigor el 7 de juny de 1929.
Organització de les Nacions Unides
[modifica]Des del setembre de 2015, la seu de les Nacions Unides ha començat a hissar les banderes dels estats observadors de l'Organització de les Nacions Unides juntament amb les banderes dels 193 estats membres. El 25 de setembre de 2015, la bandera de la de la Ciutat del Vaticà es va hissar per primera vegada.[20][21]
Controvèrsia
[modifica]Durant la visita del Papa Francesc a Irlanda el 2018, el Consell del Comtat de South Dublin es va negar a hissar la bandera del Vaticà. En lloc seu, una benzinera local va prendre la iniciativa com a resposta.[22]
Banderes històriques
[modifica]- Estats Pontificis abans de 1808..
- Estats Pontificis entre 1803 i 1825.
- Estats pontificis de 1825-1849 i 1849-1870.
- Estats Pontificis entre 1862 i 1870.
- Bandera que onejà a Porta Pia durant la caiguda de Roma el 1870.
- Bandera de 1929 a 2001 tal com es descriu a la Llei Fonamental de l'Estat de la Ciutat del Vaticà de 1929.
- Bandera vaticana de 1929 a 2001.
- Bandera vaticana de 2001 a 2023.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Bandiera» (en italià). Stato della Città del Vaticano. [Consulta: 4 juny 2026].
- ↑ «STATE OF VATICAN CITY. Flag, Coat of Arms and Seal» (PDF) (en anglès). State of Vatican City. [Consulta: 4 juny 2026].
- 1 2 «Countries with Square Flags 2026» (en anglès). World Population Review. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «The Vatican Flag». St. Cletus Catholic Church. Arxivat de l'original el 22 maig 2024. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Flags» (PDF) (en italià). BANDIERE D’EUROPA. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Legge Fondamentale Dello Stato Della Città Del Vaticano» (en italià). La Santa Sede. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «ALLEGATI». Vatican.va. Arxivat de l'original el 4 gener 2024. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Wikipedia mostrava una bandiera del Vaticano diversa da quella ufficiale, e da lì è finita ovunque» (en italià). Il Post, 30 maig 2023 [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «La bandiera sbagliata del Vaticano diffusa da Wikipedia» (en italià). Wired, 30 maig 2023 [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «DAS NEUE GRUNDGESETZ DES VATIKANSTAATES» (en alemany). APOSTOLISCHE NUNTIATUR IN DEUTSCHLAND. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Storia della Bandiera dello Stato della Città del Vaticano». Vatican.va. Arxivat de l'original el 12 setembre 2024. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Der Schlüssel zur Farbgebung» (en alemany). DomRadio.de, 15-11-2023 [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ Herreros Moya, Gonzalo J. «Heráldica y Emblemática En Las Cofradías De Córdoba. Algunos Apuntes» (en castellà). Córdoba Cofrade, 142, 2016, p. 59-70.
- ↑ Becker, William M. Vatican Flags. Keys and Crowns Since 1800 (en anglès). NAVA, 2018. ISBN 978-0974772875 [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Bandiera pontificia». Uffici di Presidenza S.C.V.. Arxivat de l'original el 15 octubre 2008. [Consulta: 3 juny 2026].
- 1 2 «STATO PONTIFICIO» (en italià). Roberto Breschi. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 3 juny 2026].
- 1 2 «THE FLAG OF VATICAN CITY». Rev. William M. Becker. Arxivat de l'original el 6 gener 2016. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Bandiera della Repubblica romana del 1849» (en italià). Vittariano e Palazzo Venezia. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «The Vatican Flag: Proportions & Alternatives». NAVA. Arxivat de l'original el 6 juny 2021. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Chapter 2. The UN at a glance». United Nations. Arxivat de l'original el 30 setembre 2024. [Consulta: 4 juny 2026].
- ↑ «lags of Holy See, Palestine Fly at UN Headquarters» (en anglès). United Nations. Arxivat de l'original el 30 setembre 2024. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ «South Dublin Council won't be flying the Vatican flag, but this Texaco is» (en anglès). The Journal, 28 juliol 2018 [Consulta: 4 juny 2026].