Bandera de Dinamarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de Dinamarca
Bandera deDinamarca
Característiques
28:34 a 28:37
Símbol vexil·lològic d'una bandera que es pot utilitzar a terra pels particulars, en edificis civils, estatals i públics
Símbol vexil·lològic d'una bandera normal o "de iure"
Adopció Hi ha versions des del 1400;[1] el disseny oficial per la senyera civil adoptat al 1748 ; l'ús privat a terra fou sancionat al 1854.
Colors blanc i vermell (pantone 185U)
Símbol vexil·lològic Splittflagge - Bandera d'estat i pavelló de guerra (proporcions 56:107)
Símbol vexil·lològic Orlogsflagge - Bandera de la marina de guerra (proporcions 56:107)

La bandera de Dinamarca també anomenada Dannebrog («vestimenta vermella» o «vestiment danès») és de color vermell amb una creu blanca estesa fins als costats, es tracta d'una creu escandinava també dita creu de Sant Olaf. El disseny amb creu, que representa la cristiandat[2][3][4] va ser posteriorment adoptat pels altres països nòrdics: Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia i a les de les bandera de les illes Fèroe i Aland; així com en els arxipèlags britànics de Shetland i Orkney. Durant la unió personal de Dinamarca i Noruega, la Dannebrog va ser també la bandera noruega, i continuà sent-ho, amb lleugeres modificacions, fins que Noruega adoptà la bandera actual al 1821.

El disseny de la Dannebrog apareix en un segell del 1397.[5]

Orde[modifica | modifica el codi]

L'orde del Danebrog és danès i es va fundar el 1219 pel rei Valdemar II en memòria d'una batalla guanyada als estonians on va aparèixer un estandard miraculós dit el Danebrog. Fou renovat el 1671 per Christian V i reformat de nou el 1808 per Frederic VI. L'orde està destinat a recompensar tots els serveis, militars o civils. La insígnia és una creu blanca, bordada de vermell i or, amb els mots Gud or Kongen (Déu i el rei), la banda és blanca, amb uns rivets de vermell.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

La llegenda vol que la bandera fos dissenyada per Déu durant la batalla de Reval, actualment Tallinn a Estònia, entre el rei Valdemar II i esl estonians. La bandera de Letònia també té els mateixos colors.

Una altra llegenda vol que a la sortida d'aquesta batalla, la túnica blanca del rei Valdemar quedés plena de sang dels seus adversaris, a l'excepció d'on portava el cinturó.

Adopció[modifica | modifica el codi]

Les antigues armes de Lübeck eren igualment vermelles amb una creu blanca. El primer rei danès conegut amb una creu blanca fou també rei d'aquesta ciutat. Fins al 1397 no fou adoptat oficialment per la família reial danesa.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

A les eleccions municipals espanyoles de maig de 2015, la junta electoral espanyola prohibí que hi haguessin estelades en edificis públics durant la campanya electoral.[6] Com que el 19 de maig el Parlament danès havia aprovat una moció sobre l'autodeterminació de Catalunya,[7] diverses entitats, com els Amics de les Arts de Sant Pol de Mar[8] o els bombers de Reus van substituir les seves estelades per banderes daneses.[9] Pel seu costat, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va fer una crida als batlles catalans a penjar la bandera de Dinamarca als balcons dels ajuntaments, en mostra d'agraïment a aquell país, que dimarts va aprovar una moció en favor del «diàleg democràtic i pacífic» sobre la independència de Catalunya.[10]

Supersticions[modifica | modifica el codi]

La cultura danesa senyala que la Dannebrog no pot tocar el terra perquè prové del cel. També senyala que no pot onejar de nit, car es diu que així saludaria el diable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inge Adriansen, Nationale symboler, Museum Tusculanum Press, 2003, p. 129: "Fra begyndelsen af 1400-tallet kan Dannebrog med sikkerhed dokumenteres som rigsflag, det vil sige statsmagtens og kongens flag" (català: "Dannebrog pot certament ser documentat com a bandera del reialme, és a dir, la bandera de l'autoritat de l'estat i la del rei, des d'inicis del 1400")
  2. Jeroen Temperman. State Religion Relationships and Human Rights Law. Martinus Nijhoff Publishers [Consulta: 31 desembre 2007]. «Many predominantly Christian states show a cross, symbolising Christainity, on their national flag. Scandinavian crosses or Nordic crosses on the flags of the Nordic countries–Denmark, Finland, Iceland, Norway and Sweden–also represent Christianity.» 
  3. Carol A. Foley. The Australian Flag: Colonial Relic or Contemporary Icon. William Gaunt & Sons [Consulta: 31 desembre 2007]. «The Christian cross, for instance, is one of the oldest and most widely used symbols in the world, and many European countries, such as the United Kingdom, Norway, Sweden, Finland, Denmark, Iceland, Greece, and Switzerland, adopted and currently retain the Christian cross on their national flags.» 
  4. Andrew Evans. Iceland. Bradt [Consulta: 31 desembre 2007]. «Legend states that a red cloth with the white cross simply fell from the sky in the middle of the 13th-century Battle of Valdemar, after which the Danes were victorious. As a badge of divine right, Denmark flew its cross in the other Scandinavian countries it ruled and as each nation gained independence, they incorporated the Christian symbol.» 
  5. Swedish Encyclopedia "National Encyclopedin", "NE2000",digital version, article "Dannebrogen"
  6. «La junta electoral prohibeix estelades però permet símbols franquistes». www.vilaweb.cat, 21 de maig de 2015. [Consulta: 22 de maig de 2015].
  7. «El parlament danès aprova la moció sobre el dret de decidir dels catalans». www.vilaweb.cat, 19 de maig de 2015. [Consulta: 22 de maig de 2015].
  8. «Sant Pol hissa la bandera de Dinamarca en senyal d'agraïment». www.vilaweb.cat, 21 de maig de 2015. [Consulta: 22 de maig de 2015].
  9. «Els bombers de Reus hissen la bandera de Dinamarca». www.vilaweb.cat, 22 de maig de 2015. [Consulta: 22 de maig de 2015].
  10. «L'AMI demana als ajuntaments que hissin banderes de Dinamarca». www.vilaweb.cat, 22 de maig de 2015. [Consulta: 22 de maig de 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera de Dinamarca Modifica l'enllaç a Wikidata